Era qüestió de temps que aquest blog comencés a caminar. Sempre m’ha agradat escriure (aquest procés reflexiu que t’ordena per dins) i, sens dubte, interessar-me per l’actualitat política i la potència dels mitjans digitals encara ha accentuat més la necessitat de posar en marxa aquest raconet, Vespre.

«L’única alegria al món és començar. És preciós viure perquè viure és començar, sempre, a cada instant» (Cesare Pavese)

Sí, aquesta és un altra primera entrada d’algú que comença un blog.

M’he oblidat de dir-te qui sóc, i ho pots veure aquí. Hi llegiràs que, efectivament, els 140 caràcters que permet Twitter no em deixen dir tot el que voldria, i sempre està bé tenir un espai on poder desenvolupar una mica més el que una pensa.

Serà bo de veure com evoluciona tot això. Ara per ara, estic en contra de la pràctica de convertir-te en un robot quan estàs a la xarxa. És a dir, només tractar una temàtica i ni tan sols posar-hi la teva personalitat. És per això que aquest blog és totalment personal.

El món digital ja no és un món a part, sinó que és una part més. I com a tota la resta de parts de la vida, es parla de tot i es sent, es sent moltíssim. Aquí trobaràs, doncs, el que penso i el que sento.

Si t’hi vols passar de tant en tant, seràs molt benvingut/da 🙂