D’aquí a una setmana (semblava que no arribaria mai), els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindrem una cita amb les urnes durant algun moment del diumenge.

A aquestes alçades, he tingut l’oportunitat d’informar-me mitjançant debats de candidats, actes electorals, últimes notícies, declaracions, programes electorals, etc. I tot i que encara ens queden 7 dies per fer-ho, trobo interessant aturar-me un moment i plantejar aquelles preguntes que em faig i a les que encara no he trobat resposta.

Potser és que simplement no en tenen de resposta, o són retòriques, o aboquen a una realitat incerta. Però aquestes són les preguntes que llenço al vent:

• Com es gestiona que en unes eleccions plebiscitàries hi hagin partits que no t’han «comprat» aquesta idea?
• Raül Romeva (cap de llista de Junts pel Sí) va dir a 8tv que els 18 mesos posteriors al 27S es crearia un nou marc legal català dins de la legalitat espanyola (al defensar-se sobre la por de falta de seguretat jurídica). Com ho faran això si saben perfectament que des del govern central ens ho tomben tot?
• Per què per part de la candidatura pro-independència es defuig i criminalitza el debat de vots o escons? No són prou importants les regles del joc per tirar endavant un procés tan seriós?
• Com et presentes a Europa i hi busques aliats amb els resultats d’unes eleccions i no d’un referèndum? I com ho fas amb majoria d’escons i no de vots?
• Portem anys amb el tema de la independència sobre la taula. Per què Junts pel Sí no té un discurs millor referent a la Unió Europea? No han pogut parlar amb líders europeus i donar major seguretat a la ciutadania?
• Com sumaran Junts pel Sí i la CUP si els segons defensen una declaració unilateral immediata, sortir de la UE i sortir de l’euro?
• Referent al tema mediàtic, som conscients de la dificultat de plantejar unes eleccions plebiscitàries en debats a 7? Com aquest, aquest o el d’aquesta nit a TV3.
• Per què aquest odi quan algun partit esmenta les eleccions generals en aquesta campanya i, en canvi, a les eleccions locals (on cada poble/ciutat és un món) deien que era el primer pas pel 27S?
• Per què Convergència no fa net abans d’embrancar-se en un repte nacional així? Per exemple, en això o en això.
• Quins avenços per la gent hem aconseguit en aquestes dues últimes legislatures que fa necessari que donem suport als que les han comandat?
• Per què últimament els únics que han posat a dones com a candidates a presidir la Generalitat han estat partits de dretes? (al 2012, Alicia Sánchez-Camacho del PP; ara al 2015, Inés Arrimadas de Ciutadans).
• En un programa que és un full de ruta per tirar endavant un procés d’independència, què s’ha de fer si no es guanya? Estarien a l’oposició lluitant per la gent?
• Per què molts dels polítics que ara s’erigeixen a favor del dret a decidir mai ens han deixat decidir res? (assignació de recursos, decisions sobre polítiques socials, etc.)
• Voler o no la independència ens ha de fer renunciar a poder canviar un Govern que no ens agrada?
• Com vam deixar que la independència passés de ser un crit revolucionari a ser un teatre dirigit per qui mai havia pronunciat la paraula?
• Per què parlen més de justícia social futura ara, que aquests anys de Govern?
• Com és que en un moment tan crític per la població no es parla de TOT sinó només d’un tema?
• Per què alguns confonen anti-processistes amb anti-independentistes? Per què confonen autocrítics amb espanyolistes?
• Ningú se n’adona del mal que fan a la possible independència frases com «ho tenim a tocar» o «tenim pressa»?
• En quin moment vam decidir que no rendiríem comptes als que ens han estat governant?
• Què hem fet per merèixer una campanya electoral de tan baix nivell?