És dijous, 17 de setembre, i a Balaguer, com a la resta de Catalunya, segueix la campanya electoral. Avui toca l’acte de la CUP a la sala d’actes de l’Ajuntament. Els seients tarden en omplir-se, segurament perquè molta gent surt de treballar a les 20h, justament l’hora en que ha de començar.

Ens comenten que no s’ha fet gaire publicitat de l’acte, tan sols alguns cartells en alguna zona de Balaguer. Però poc a poc va venint gent, fins que finalment, s’aconsegueix una molt bona entrada. Comença.

S’inicia amb la projecció del vídeo «Anaven lents perquè anaven lluny», que es va estrenar aquesta setmana i que va tenir molt bona acollida i difusió a les xarxes socials. Pots veure’l aquí. Sens dubte, un encert, un vídeo electoral original i amb humor (també cap a un mateix).

Jordi Querol (nº7 llista per Lleida)

Discurs breu però clar, que comença afirmant que «la força de la CUP sou tots vosaltres». Propostes d’«independència real», de base assembleària i rupturista. «Proclamem la república catalana». Defensa que «no ens devem a cap cadira, a cap banc». I enfront de la forta campanya de la candidatura independentista majoritària: «som el vot útil per la ruptura amb l’Estat espanyol i la garantia».

Josep M. Colea (regidor a Balaguer)

Ens proposa una comparació entre les dues candidatures a priori independentistes, Junts pel Sí i la CUP.

Analitza la composició de Junts pel Sí, que per una banda porta a CDC, on «Mas és pioner en austeritat» i es rodeja de gent d’ideologia neoliberal que creuen que «tot el que es pugui privatitzar es pot retallar». I per l’altra, porta a ERC, «que ha aprovat amb CDC pressupostos amb més retallades». Els hi critica que busquin «afavorir grans interessos per damunt de la ciutadania».

Defensa que a la CUP «hem defensat al carrer l’Estat del Benestar, lluitant contra la reforma laboral, lluitant contra els desnonaments, per una educació per a tothom…».

La seva proposta és un «procés constituent des de baix». I demana recolzament a la gent que forma part dels moviments socials encara que no siguin independentistes, perquè «des de l’Estat no hi ha canvi possible».

Mireia Boya (nº2 llista per Lleida)

L’inici del seu discurs és per aixecar-se i aplaudir durant una bona estona. Recorda les 32 dones assassinades aquest 2015 als Països Catalans (tot i que, personalment, estendria les dades de tot l’Estat espanyol). Critica que «ja ni surten als mitjans, mitjans que diuen que són ‘dones mortes’, i en realitat són dones assassinades». La CUP vol «combatre el patriarcat de forma integral». La dada terrible és que «només el 4,8% d’homes denunciats són condemnats». Ho marca com a prioritat pel seu partit, perquè «una nació no és lliure si les seves dones no són lliures».

Ens proposa parlar de 4 crisis: la nacional, l’econòmica, la social i la política. I la CUP les vol defensar totes, així com defensa que no es pagui un deute «que és il·legítim» per pagar el qual la Generalitat ha de destinar un pressupost molt elevat.

Que per què la CUP no està dins la candidatura de Junts pel Sí? Perquè «la dignitat de les persones és igual o més important que la dignitat nacional».

Un dels punts que més en alerta em deixen és quan la Mireia comenta que «ja hi ha tres esborranys de la Constitució en els que no hem pogut opinar». Personalment, crec que seria molt trist renunciar a un procés constituent participatiu, en el cas que arribés el moment.

Amb la CUP aposten per una ruptura triple:

1. Contra l’Estat espanyol i la seva corrupció («és un mal endèmic tant a Espanya com a Catalunya»).
2. Contra el patriarcat
3. Contra la troika («cadascú de nosaltres devem 25.000€, els volem dedicar a un pla de xoc social»).

Llança preguntes a les altres candidatures, especialment a Junts pel Sí: «què fareu els propers mesos quan al Parlament s’hagin de votar lleis en contra dels drets de la gent?» Creu que la CUP és «la única candidatura que té claríssim el sí a la independència i des de sempre» i que a més no es presentaran a les eleccions generals perquè «la 3ª via ja no és possible».

Assumeix punts en comú amb el programa social que aporta Catalunya Sí que es Pot, i de la resta de candidatures «no val la pena ni parlar-ne, perquè es basen en la por».

Esmenta el cas de la DUI a Eslovènia, i demana no oblidar els «germans dels Països Catalans i d’Aran».

Finalment, defineix a la CUP amb 4 R’s: «Ruptura, Recomposició (societat), Recreació (col·lectiva, serveis), Recuperació (de totes les sobiranies)».

Ramon Usall (nº1 llista per Lleida)

A en Ramon Usall no el coneixia, només l’havia escoltat en aquest debat, en el qual crec que no havia estat molt enèrgic. M’equivocava.

«La batalla de les idees l’estem guanyant perquè només volen donar por», comença. I recorda «la importància històrica de la data 27S».

Creu que «els que diuen que esperem que canviï el govern de Madrid en realitat ens diuen que esperem asseguts, perquè el referèndum no es farà mai».

Les eleccions del proper diumenge les veu des d’una doble vessant:

1. Plebiscitàries: «farem el referèndum que no ens van deixar fer».
2. Constituents: «volem que el 28S es certifiqui la defunció de la Catalunya autonòmica i doni inici un procés constituent».

Anem al punt que més em remou per dins aquests dies: com es va confeccionar la llista de Junts pel Sí. Usall afirma que «la CUP van ser els únics que van proposar una llista electoral conjunta amb gent anònima sense afiliació política que representés la papereta del SÍ», amb la funció única de comptar independentistes, per després «fer eleccions constituents per escollir ideologia». Però… «la resposta va ser que no, per part dels que diuen que van tots junts» (referint-se a Junts pel Sí).

Ramon Usall és conscient de la crida pel vot útil que ha fet últimament Junts pel Sí, d’aquí que la segona part del seu discurs vagi pujant de to, dient frases com «que ningú dubti, la papereta de la CUP és un SÍ» o «no deixeu dir-vos que el vot a la CUP no és un vot útil».

Dues cites que m’agraden: «la política és servir, no servir-se» i «el que t’autoritza a parlar del poble és patir com ell».

Molt efusiu, ha anat elevant el to de veu. «República catalana, dues paraules que ens encanten i que d’altres tenen por a dir».

L’acte acaba amb la gent dempeus cantant Els Segadors, on es veu algun puny alçat. Surto amb una mica de mal de cap, l’última intervenció ha estat molt contundent. I penso:

Pros

• No són ambigus, no se’ls hi pot retreure que no parlin clar
• L’independentisme necessita parlar de la gent corrent i de les seves dificultats actuals
• El vídeo projectat no és el típic vídeo electoral que poca gent s’atreviria a compartir per les seves xarxes socials
• Aconsegueixen un tarannà que els fa propers a la gent

Contres

• Discurs massa radical, especialment a l’hora d’atreure a gent gran
• Se’ls pot percebre com a poc preparats, per ells la política només és de pas
• No tenen ni l’abast ni el pressupost per fer arribar el seu missatge com altres candidatures
• No es senten còmodes davant la pregunta recurrent de si investiran o no a Mas com a president

L’anècdota: El faristol des del qual es realitzaven les intervencions, com es pot veure a les fotografies, estava format per tres caixes de fruita. Ramon Usall va comentar que «a Barcelona les posen els ‘modernets’ com a mobles o per decorar, en canvi, aquí saps que són caixes de fruita reals».