Entre programes: violència de gènere #27S

Tan sols queden un parell de dies de campanya electoral i, sens dubte, el tema d‘independència Sí-No ha centrat la major part dels debats. La posició partidista respecte de la relació Catalunya-Espanya s’ha analitzat en detall i des de tots els punts de vista.

Però hi ha res més als programes electorals dels partits?

Programes electorals 1Programes electorals 2Programes electorals 3

D’acord, moltes vegades els programes electorals són més aviat declaracions de bones intencions, es corre el risc de quedar-se en paraules. Però no deixa de ser cert que, en segons quins aspectes, es nota quan es fa una aportació de propostes treballades mitjançant dades i possibilitats reals.

He escollit dues qüestions que crec que tot país realment avançat hauria d’eradicar completament: la violència de gènere i l’homofòbia, dues autèntiques lacres que la humanitat no hauria de permetre’s si realment es vol dir humanitat.

Què porten sobre el primer tema les candidatures (amb representació actual al Parlament) al seu programa electoral?

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquí es poden descarregar dades estadístiques sobre la violència de gènere a l’Estat espanyol.

Junts pel Sí

(matís: el programa de JxS ofereix un grau de dificultat a l’hora de ser analitzat, ja que tots els blocs temàtics estan condicionats a la creació d’un nou Estat, és una espècie de full de ruta)

S’hi pot llegir que la violència de gènere és “un altre problema social que persisteix (i així ho demostren les dades)”. “La lluita contra aquesta xacra ha de ser una tasca que s’ha de dur a terme des de tots els àmbits socials i educatius”.

Anuncien un principi: Eradicació de la violència masclista.

Propostes:

  • Promoure un gran pacte social, de país, amb el compromís d’eradicació de la violència masclista en totes les seves formes
  • Formar en perspectiva de gènere i violència masclista a tots els professionals que ofereixen serveis directes a les dones
  • Donar suport, recursos i reconeixement a les entitats de dones que treballen en la prevenció i detecció i reparació de la violència masclista

PSC

Hi encabeixen una subsecció anomenada “Una aposta contundent per la igualtat de gènere” que recull:

  • Dotarem la Llei per l’Eradicació de la Violència Masclista dels recursos i instruments necessaris per la seva implementació

PPC

Únicament s’hi pot llegir que “en nuestra sociedad no tienen cabida los que no respetan la dignidad de las mujeres” i una llei de suport a la dona embarassada. Més enllà d’això, ni una sola proposta ni per la igualtat de gènere ni per eradicar la violència en aquest àmbit. És més, l’única vegada que apareix la paraula “violència” al seu programa és per parlar del jihadisme.

UDC

Únicament discurs favorable a la igualtat de gènere. Cap menció a la violència masclista ni cap proposta al respecte.

Catalunya Sí que es Pot

El primer capítol de l’eix de Ciutadania està dedicat a “Dones. Per un nou pacte de gènere”. A més, dedica seccions senceres al respecte. Si hagués de recollir aquí totes les propostes i principis del seu programa sobre aquest tema, podria omplir perfectament 3 o 4 pàgines.

Importants les subseccions de “Gènere” i “Eradicar les violències masclistes”, així com la denúncia que fan: “mentre la violència i els assassinats masclistes s’estenen, s’apliquen retallades en serveis d’atenció i protecció a les dones”.

Aporta propostes d’igualtat en tots els temes: pràctica esportiva, currículums escolars, formació del professorat, materials educatius, publicitat, mitjans audiovisuals, plans de salut, recerca mèdica, diferència salarial, etc.

Propostes (entre d’altres):

  • Campanyes de sensibilització permanents als Mitjans
  • Mesures d’urgència per posar fi a la violència masclista: protocol efectiu de recollida de dades, Acord Social i Polític per l’eradicació, campanya permanent sobre violència de gènere i noves masculinitats
  • Implicació del sistema de salut amb els recursos necessaris
  • Crear la Subdirecció General per l’atenció a les dones que pateixen violència masclista en el marc de la seguretat pública: capacitar professionals, consolidar Enquesta de violència masclista a Catalunya, crear nous protocols policials, recuperar programes preventius adreçats a joves
  • Abordatge integral de les violències masclistes (prevenció, detecció, protecció, formació, atenció i reparació)
  • Analitzar l’atenció de les dones als jutjats de Catalunya
  • Reforçar la formació obligatòria en el tema del conjunt de professionals que hi intervenen
  • Pla de foment de masculinitats no violentes
  • Constituir l’Observatori de les violències masclistes
  • Incorporar el dret de les dones víctimes a no coincidir amb el seu agressor a les dependències policials i judicials
  • Revisió d’urgència de les ordres de protecció
  • Reforçar la modalitat processal dels judicis ràpids
  • Impulsar Comissió nacional per un abordatge coordinat de la violència masclista
  • Condemnar institucionalment el feminicidi d’una dona per violència masclista
  • Pla de prevenció del cyber-bullying i la violència masclista a les TICs i xarxes socials
  • Protocols contra la violència masclista a les empreses
  • Participació de les entitats de defensa en l’elaboració i avaluació de polítiques públiques de la matèria
  • A més, referència a dones víctimes de violència masclista en: increment de la dotació pressupostària dels plans d’ocupació destinats a dones, confecció d’un pla de xoc contra l’atur femení, possibilitar el lloguer d’habitatges buits d’administracions i entitats financeres, augmentar habitatges de lloguer social, etc.

Dada que aporta el programa: A Catalunya, el 26,6% de les ciutadanes pateixen aquest tipus de violència.

Ciutadans

Incorporen un apartat titulat “Violencia doméstica”, on en cap moment es menciona el masclisme ni el fet que són les dones les que pateixen en major grau aquesta violència.

Propostes:

  • Creación de un plan comunitario de acción contra los delitos de violencia y odio hacia diferentes colectivos
  • Campañas divulgativas contra la violencia hacia las mujeres y la violencia doméstica
  • Medidas de apoyo a la persona que ha sufrido abusos y malos tratos (como pisos de acogida o reinserción socio-laboral)
  • Plan Autonómico en Cataluña de Lucha contra la Violencia Doméstica
  • Mejorar la atención a las víctimas
  • Aumentar programas de atención y tratamiento
  • Mecanismos de control que eviten y penalicen las denuncias falsas
  • Modificar la ley contra la violencia de género para que proteja a todos los miembros de la familia y mejore la igualdad de trato judicial entre hombres y mujeres
  • Ampliar juzgados especializados en violencia sobre la mujer o toda violencia doméstica

CUP

Aposten per una República catalana “igualitària i feminista” que aturi la violència contra les dones.

Propostes:

  • Aplicar perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques
  • Promoure polítiques públiques que facin efectiu la lluita contra la violència de gènere amb els mitjans necessaris per desenvolupar-la
  • Detecció i actuació sobre la violència de gènere i la ideologia de l’amor romàntic per a tota la població

-> Pots descarregar els programes electorals clicant al nom de la candidatura: Junts pel Sí, PSC, PPC, UDC, Catalunya Sí que es Pot, Ciutadans, CUP.

Anuncios

A domicili #27S

Tot un clàssic, això de la propaganda electoral a domicili, una qüestió que ens comença a semblar antiga. Tot i que és cert que moltes persones, especialment gent gran, tenen la costum de portar la papereta de casa el dia de les eleccions, és justificable aquesta despesa?

Cal mencionar que Catalunya Sí que es Pot va defensar (el Govern ho va impedir) que s’unifiqués la propaganda electoral a domicili, és a dir, que únicament s’enviés un únic sobre que contingués tota la informació dels diversos partits.

També cal agrair l’estalvi de paper que fan algunes candidatures (Catalunya Sí que es Pot, CUP i UDC) enviant un únic sobre per casa, i no per persona.

Però vinga, ja que han fet aquesta despesa inexplicable de paper, aprofitem-la almenys per fer una mica de crítica marquetiniana dels sobres que ens arriben als votants de la circumscripció de Lleida:

Junts pel Sí (JxS)

JxS 1JxS 2

Sobre: Fons vermell format per moltes cares de ciutadans (per simbolitzar recolzament) i el logotip de Junts pel Sí força gran. Al revers, l’eslògan.

Eslògan: “El vot de la teva vida”.

Estètica: El document principal de molt bona qualitat, juga amb diferents tons de color i aposta per les cites. Sens dubte, l’estètica és el punt fort.

Imatges: En gran, Raül Romeva (cap de llista, però no candidat a la presidència). A més, apareixen fotografies de gran nombre de candidats, especialment de cares conegudes fora del món de la política (Josep Guardiola, Núria Picas, Jaume Cabré, Montserrat Carulla, Lluís Llach, etc.), però presentats per la seva ocupació i no per la posició que ocupen a la llista electoral.

Arguments: Absència de punts de programa, únicament cites que comencen per Junts/Juntes (ex.: “Juntes anem més lluny” de Muriel Casals). Cap proposta més enllà de desitjos.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

PSC 2PSC 2

Sobre: Hi destaca la fotografia de Miquel Iceta (candidat a President de la Generalitat) i l’eslògan. El logotip del partit hi apareix en petit format. Al revers, un anunci de les seves propostes.

Eslògan: “Per una Catalunya millor en una Espanya diferent”.

Estètica: Aposten tant pel format carta com pel típic fulletó a color. L’estètica és senzilla, interessant destacar en gran el hashtag #votasocialista i juga bé amb els colors vermell i gris. Però protagonitza un error clamorós que ja ha anat corrent per les xarxes socials aquests dies: al sobre anuncien “15 raons per votar Socialista” i dins en són 10.

Imatges: Únicament apareix la fotografia de Miquel Iceta en diferents mides, sens dubte, el punt fort dels socialistes en aquesta campanya. La imatge que dóna més joc és la del fulletó, on hi apareix la meitat de la cara en gran format, la qual cosa evoca una mirada molt directa.

Arguments: Aporta 10 raons per votar-los, incloent dades i crítiques a governs tant de CiU a Catalunya com del PP a Espanya.

Partit Popular de Catalunya (PPC)

PP 1PP 2

Sobre: No hi apareix el logotip del partit, possiblement per la reticència cap a ell d’una part de la població. Només hi posa ben gran “¿Estás harto?” per deixar clar que hi ha quelcom al que s’ha de fer front.

Eslògan: “En Lleida unidos ganamos. Plantemos cara”

Estètica: La pregunta del sobre crida l’atenció, però el document principal és molt poc innovador, hi ha molta lletra i sembla la carta d’un banc. Estil molt sobri.

Imatges: Per una banda, fotografia de Mariano Rajoy; per l’altra, fotografies de Xavier Garcia Albiol (candidat a President de la Generalitat) i de Marisa Xandri (cap de llista per Lleida).

Arguments: Trobem dos textos, un escrit per Mariano Rajoy i l’altre per Xavier Garcia Albiol. Ambdós criden a fer front al “lío en el que algunos nos han metido” (Rajoy) i als “que volen trencar-ho tot” (Albiol). Poquíssimes propostes de programa, quasi exclusivament fan referència a posar fre a la deriva independentista.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

UDC 1UDC 2

Sobre: Aposta pel blau, color associat a la calma i a la serenitat, així com amb la bandera catalana. L’eslògan té gran presència tan a l’anvers com al revers, i també hi apareix el logotip del partit.

Eslògan: “La força del seny”.

Estètica: Aposten tant pel format carta com pel fulletó a tot color. El logotip molt modernitzat integrat amb la pàgina web.

Imatges: Fotografies dels diferents candidats a les 4 circumscripcions i, en destacat, Ramon Espadaler (candidat a President de la Generalitat) i Josep Antoni Duran i Lleida (president del partit).

Arguments: Presenten un decàleg de prioritats (primer les persones, valors, família, feina, etc.). Recalquen que són un partit “amb sentit de govern”.

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

CSQEP 1CSQEP 2

Sobre: Hi destaquen el logotip colorit i el nom de Catalunya Sí que es Pot. A sota, els logotips dels partits que en formen part (un encert al tractar-se d’una candidatura nova): Podem, ICV, EUiA i EQUO.

Eslògan: “A Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, sí que es pot”.

Estètica: Aposta per l’explicació abans que per grans eslògans o fotografies. Senzilla, informativa, colorida.

Imatges: Sara Vilà i Meritxell Genao (candidates per Lleida) i Lluís Rabell (candidat a President de la Generalitat).

Arguments: Hi trobem 10 punts amb les prioritats de la candidatura (combatre desigualtats socials, serveis públics, sistema educatiu públic i de qualitat, treball digne, auditoria ciutadana del deute, etc.), aportant dades i propostes.

Ciutadans (C’s)

C's 1C's 2

Sobre: S’hi destaquen les fotografies d’Inés Arrimadas (candidata a Presidenta de la Generalitat) i d’Albert Rivera (president del partit), així com el logotip del partit, l’eslògan i el conegut cor que inclou la bandera catalana, espanyola i europea. Al revers, el sobre es tenyeix del seu característic taronja, i de nou hi apareix el logotip i el cor.

Eslògan: “Una nueva Cataluña para todos”.

Estètica: Document petit i senzill, amb idees clau dels punts principals del programa. Juga amb el color taronja i una alta presència del cor (de la campanya “Mejor Unidos”).

Imatges: Al document principal no hi apareix cap fotografia.

Arguments: Es recullen en 4 blocs (“una Cataluña sin bandos”, “una Cataluña de oportunidades”, “una Catalunya per a les persones”, “una Catalunya amb les mans netes”).

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

CUP 1CUP 2

Sobre: Totalment groc, molt recarregat, i on ja s’hi destaquen els punts bàsics de l’aposta de la CUP (independència, justícia social, procés constituent). L’eslògan més gran que el logotip del partit. Al revers, les cares dels nº1 i nº2 de les 4 províncies.

Eslògan: “Governem-nos”.

Estètica: El mateix sobre és el que, desplegat, porta l’explicació sobre la candidatura. Tot i ser senzill, aconsegueix transmetre la “marca CUP”. Afirmen que per “minimitzar residus”, t’envien la papereta del vot però sense cap sobre.

Imatges: Fotografies dels candidats, dels diputats de l’última legislatura i d’una manifestació a favor de l’educació pública.

Arguments: Desplegament de tot l’argumentari del partit en diferents blocs, tocant la majoria de temes (justícia i igualtat social, independència, corrupció, feminisme, ecologisme, etc.).

Deconstrucció: Acte de la CUP a Balaguer #27S

És dijous, 17 de setembre, i a Balaguer, com a la resta de Catalunya, segueix la campanya electoral. Avui toca l’acte de la CUP a la sala d’actes de l’Ajuntament. Els seients tarden en omplir-se, segurament perquè molta gent surt de treballar a les 20h, justament l’hora en que ha de començar.

Cartell CUPEns comenten que no s’ha fet gaire publicitat de l’acte, tan sols alguns cartells en alguna zona de Balaguer. Però poc a poc va venint gent, fins que finalment, s’aconsegueix una molt bona entrada. Comença.

S’inicia amb la projecció del vídeo “Anaven lents perquè anaven lluny”, que es va estrenar aquesta setmana i que va tenir molt bona acollida i difusió a les xarxes socials. Pots veure’l aquí. Sens dubte, un encert, un vídeo electoral original i amb humor (també cap a un mateix).

Jordi Querol (nº7 llista per Lleida)

Discurs breu però clar, que comença afirmant que “la força de la CUP sou tots vosaltres”. Propostes d’“independència real”, de base assembleària i rupturista. “Proclamem la república catalana”. Defensa que “no ens devem a cap cadira, a cap banc”. I enfront de la forta campanya de la candidatura independentista majoritària: “som el vot útil per la ruptura amb l’Estat espanyol i la garantia”.

Josep M. Colea (regidor a Balaguer)

Ens proposa una comparació entre les dues candidatures a priori independentistes, Junts pel Sí i la CUP.

Analitza la composició de Junts pel Sí, que per una banda porta a CDC, on “Mas és pioner en austeritat” i es rodeja de gent d’ideologia neoliberal que creuen que “tot el que es pugui privatitzar es pot retallar”. I per l’altra, porta a ERC, “que ha aprovat amb CDC pressupostos amb més retallades”. Els hi critica que busquin “afavorir grans interessos per damunt de la ciutadania”.

Defensa que a la CUP “hem defensat al carrer l’Estat del Benestar, lluitant contra la reforma laboral, lluitant contra els desnonaments, per una educació per a tothom…”.

La seva proposta és un “procés constituent des de baix”. I demana recolzament a la gent que forma part dels moviments socials encara que no siguin independentistes, perquè “des de l’Estat no hi ha canvi possible”.

Mireia Boya (nº2 llista per Lleida)

L’inici del seu discurs és per aixecar-se i aplaudir durant una bona estona. Recorda les 32 dones assassinades aquest 2015 als Països Catalans (tot i que, personalment, estendria les dades de tot l’Estat espanyol). Critica que “ja ni surten als mitjans, mitjans que diuen que són ‘dones mortes’, i en realitat són dones assassinades”. La CUP vol “combatre el patriarcat de forma integral”. La dada terrible és que “només el 4,8% d’homes denunciats són condemnats”. Ho marca com a prioritat pel seu partit, perquè “una nació no és lliure si les seves dones no són lliures”.

Ens proposa parlar de 4 crisis: la nacional, l’econòmica, la social i la política. I la CUP les vol defensar totes, així com defensa que no es pagui un deute “que és il·legítim” per pagar el qual la Generalitat ha de destinar un pressupost molt elevat.

Que per què la CUP no està dins la candidatura de Junts pel Sí? Perquè “la dignitat de les persones és igual o més important que la dignitat nacional”.

Un dels punts que més en alerta em deixen és quan la Mireia comenta que “ja hi ha tres esborranys de la Constitució en els que no hem pogut opinar”. Personalment, crec que seria molt trist renunciar a un procés constituent participatiu, en el cas que arribés el moment.

CUP 1Amb la CUP aposten per una ruptura triple:

  1. Contra l’Estat espanyol i la seva corrupció (“és un mal endèmic tant a Espanya com a Catalunya”).
  2. Contra el patriarcat
  3. Contra la troika (“cadascú de nosaltres devem 25.000€, els volem dedicar a un pla de xoc social”).

Llança preguntes a les altres candidatures, especialment a Junts pel Sí: “què fareu els propers mesos quan al Parlament s’hagin de votar lleis en contra dels drets de la gent?” Creu que la CUP és “la única candidatura que té claríssim el sí a la independència i des de sempre” i que a més no es presentaran a les eleccions generals perquè “la 3ª via ja no és possible”.

Assumeix punts en comú amb el programa social que aporta Catalunya Sí que es Pot, i de la resta de candidatures “no val la pena ni parlar-ne, perquè es basen en la por”.

Esmenta el cas de la DUI a Eslovènia, i demana no oblidar els “germans dels Països Catalans i d’Aran”.

Finalment, defineix a la CUP amb 4 R’s: “Ruptura, Recomposició (societat), Recreació (col·lectiva, serveis), Recuperació (de totes les sobiranies)”.

Ramon Usall (nº1 llista per Lleida)

A en Ramon Usall no el coneixia, només l’havia escoltat en aquest debat, en el qual crec que no havia estat molt enèrgic. M’equivocava.

“La batalla de les idees l’estem guanyant perquè només volen donar por”, comença. I recorda “la importància històrica de la data 27S”.

CUP 2Creu que “els que diuen que esperem que canviï el govern de Madrid en realitat ens diuen que esperem asseguts, perquè el referèndum no es farà mai”.

Les eleccions del proper diumenge les veu des d’una doble vessant:

  1. Plebiscitàries: “farem el referèndum que no ens van deixar fer”.
  2. Constituents: “volem que el 28S es certifiqui la defunció de la Catalunya autonòmica i doni inici un procés constituent”.

Anem al punt que més em remou per dins aquests dies: com es va confeccionar la llista de Junts pel Sí. Usall afirma que “la CUP van ser els únics que van proposar una llista electoral conjunta amb gent anònima sense afiliació política que representés la papereta del SÍ”, amb la funció única de comptar independentistes, per després “fer eleccions constituents per escollir ideologia”. Però… “la resposta va ser que no, per part dels que diuen que van tots junts” (referint-se a Junts pel Sí).

Ramon Usall és conscient de la crida pel vot útil que ha fet últimament Junts pel Sí, d’aquí que la segona part del seu discurs vagi pujant de to, dient frases com “que ningú dubti, la papereta de la CUP és un SÍ” o “no deixeu dir-vos que el vot a la CUP no és un vot útil”.

Dues cites que m’agraden: “la política és servir, no servir-se” i “el que t’autoritza a parlar del poble és patir com ell”.

Molt efusiu, ha anat elevant el to de veu. “República catalana, dues paraules que ens encanten i que d’altres tenen por a dir”.

CUP 3L’acte acaba amb la gent dempeus cantant Els Segadors, on es veu algun puny alçat. Surto amb una mica de mal de cap, l’última intervenció ha estat molt contundent. I penso:

Pros
  • No són ambigus, no se’ls hi pot retreure que no parlin clar
  • L’independentisme necessita parlar de la gent corrent i de les seves dificultats actuals
  • El vídeo projectat no és el típic vídeo electoral que poca gent s’atreviria a compartir per les seves xarxes socials
  • Aconsegueixen un tarannà que els fa propers a la gent
Contres
  • Discurs massa radical, especialment a l’hora d’atreure a gent gran
  • Se’ls pot percebre com a poc preparats, per ells la política només és de pas
  • No tenen ni l’abast ni el pressupost per fer arribar el seu missatge com altres candidatures
  • No es senten còmodes davant la pregunta recurrent de si investiran o no a Mas com a president

L’anècdota: El faristol des del qual es realitzaven les intervencions, com es pot veure a les fotografies, estava format per tres caixes de fruita. Ramon Usall va comentar que “a Barcelona les posen els ‘modernets’ com a mobles o per decorar, en canvi, aquí saps que són caixes de fruita reals”.

Debut al debat: 1×1 dels candidats #27S

Sabem que una cosa és el que diuen i l’altra el que han fet, fan o faran. Ho sabem. D’aquí que la meva anàlisi en aquesta entrada només vol dirigir-se a la posada en escena, el to i l’actitud dels candidats en aquestes produccions mediàtiques anomenades debats electorals.

No sé si sóc massa agosarada si dic que les xarxes socials han revifat el seguiment d’aquest tipus de formats televisius. L’efecte multipantalla (veure la televisió i estar amb el mòbil/tauleta comentant-la) és especialment acusat en aquests casos, tant que bona part de les cadenes dediquen uns minuts del programa a analitzar què s’ha dit sobre ells a les xarxes socials (especialment, a Twitter) i cap d’elles deixen passar l’oportunitat de posar-hi un hashtag (per exemple, #ElDebatTV3).

Debat TV3Fins ara, hem pogut veure aquests 3 debats on hi eren presents els caps de llista de les candidatures amb representació parlamentària:

Tal i com em preguntava ahir a Preguntes al vent #27S: Com es plantegen unes eleccions plebiscitàries en un debat a 7? O a la inversa, com es planteja un debat a 7 en unes eleccions considerades plebiscitàries?

La dificultat és notòria, ja que enlloc de poder plantejar un plebiscit entre el SÍ i el NO, sorgeixen enfrontaments i discrepàncies entre tots, fins i tot els que defensen el mateix en aquesta contraposició inicial. A més, s’ha d’intentar que sigui un debat (és a dir, que es preguntin i contestin entre ells), però a la vegada, l’espectador ha de poder seguir i escoltar els arguments exposats.

Candidats 27SFont: La Sexta

Així doncs, vistos els 3 debats que s’han realitzat fins ara, aquest és el meu 1×1 dels candidats, segons les sensacions que m’han transmès als debats:

Raül Romeva (Junts pel Sí): Incòmode. Moltes vegades superat perquè ha de rendir comptes per un Govern (CiU) en que no hi ha participat (una estratègia que es veu en tots els caps de llista de JxS a les quatre províncies). No ha complert les expectatives com a candidat, sovint ha semblat un robot que s’ha après un discurs (cal anar a votar en unes eleccions que són molt importants). Poca preparació i poca exposició de dades en la resta de temes, estrany al ser el qui podria portar el projecte més il·lusionant i nou.

Miquel Iceta (PSC): Experimentat. El millor en capacitat dialèctica, poques vegades dubtós, es nota l’experiència. Li juga en contra que el partit al qual representa actualment no ofereix un projecte il·lusionant per a la majoria de la població. El que més ha criticat l’absència d’Artur Mas als debats i la necessitat democràtica de poder rendir comptes al Govern sortint. To segur, “gat vell”, les premisses que ha volgut deixar clares són: diàleg, negociació i pacte.

Xavier García Albiol (PPC): Encès. Li encanta el cara a cara, l’enfrontament. Ha hagut de remar en contra de crítiques constants al seu partit pel govern de Rajoy. Es mostra disposat al diàleg Catalunya-Espanya quan el seu partit l’ha desmentit moltes vegades. Orgullós de la seva alcaldia a Badalona, la recorda repetidament. Tot i ser companys pel NO, també s’enfronta a Arrimadas perquè sap que amb Ciutadans comparteixen i rivalitzen per un electorat semblant.

Ramon Espadaler (UDC): Moderat. Juga la carta de ser el candidat mesurat, prudent. Quasi en cap moment ha aixecat el to de veu, permanentment suau. Assumeix la gestió del Govern sortint més que el representant de la candidatura que integra a Convergència. Aposta pel camí del mig, ni trencament radical ni immobilisme, deixant clar que són molt lluny de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot. Intenta creure i defensar que seran al Parlament quan les enquestes no els hi van de cara.

Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot): Dialogant. Bon orador, dels que millor s’expressen, tot i que ho ha tingut difícil al no ser una cara coneguda en política. Busca alinear-se amb la lluita obrera, moviments socials, ajuntaments pel canvi (Barcelona, Madrid, Cádiz, etc.). També va donar suport en directe a la victòria de Syriza a Grècia. No molt còmode en el tema independència SÍ o NO, ja que a la seva candidatura hi ha partidaris i contraris. Defensa forta d’un referèndum, quan l’opinió pública ja l’ha oblidat.

Inés Arrimadas (Ciutadans): Combativa. Busca l’enfrontament amb la resta de candidats, especialment amb Junts pel Sí. Es sent còmoda perquè té clara la seva posició: SÍ a Espanya i SÍ a Europa. S’ha erigit en moltes ocasions en defensora de les polítiques socials i del que necessita realment la ciutadania, des de la fàcil postura de qui no ha governat mai a Catalunya i, per tant, no li poden retreure una mala gestió. Defensa de l’estabilitat i de presentar a Ciutadans com un agent millor per negociar a Espanya.

Antonio Baños (CUP): Tranquil. S’ha mirat els debats des de la distància ideològica de qui no vol seguir com està sinó apostar pel trencament. S’ha permès l’humor en moltes ocasions. El seu to pot trobar simpatia entre sectors propers a la CUP, però no tinc clar com ho pot encaixar la resta. Al defensar el seu partit la sortida de la UE i de l’euro, no ha d’entrar en el debat encès de què passarà a Europa si Catalunya s’independitza. S’equivoca al buscar a Rabell com a diana. Ha de contestar contínuament si investiran a Mas com a President, una pregunta que persegueix a la CUP en tota aquesta campanya electoral.

Els grans oblidats: ERC, possiblement el partit català menys esmentat aquests dies. Les conseqüències d’això (positives o negatives) les veurem més endavant.

L’anècdota: Els hashtags utilitzats pels debats a 8tv i TV3 van arribar a ser “trending topic” mundial, segons els conductors del programa. Algú a Twitter preguntava si és que no passava res més al món.

L’apunt crític: La falta de neutralitat alarmant de Mònica Terribas, l’encarregada de moderar el debat a la nostra televisió pública.

Preguntes al vent #27S

D’aquí a una setmana (semblava que no arribaria mai), els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindrem una cita amb les urnes durant algun moment del diumenge.Interrogant Catalunya

A aquestes alçades, he tingut l’oportunitat d’informar-me mitjançant debats de candidats, actes electorals, últimes notícies, declaracions, programes electorals, etc. I tot i que encara ens queden 7 dies per fer-ho, trobo interessant aturar-me un moment i plantejar aquelles preguntes que em faig i a les que encara no he trobat resposta.

Potser és que simplement no en tenen de resposta, o són retòriques, o aboquen a una realitat incerta. Però aquestes són les preguntes que llenço al vent:

  • Com es gestiona que en unes eleccions plebiscitàries hi hagin partits que no t’han “comprat” aquesta idea?
  • Raül Romeva (cap de llista de Junts pel Sí) va dir a 8tv que els 18 mesos posteriors al 27S es crearia un nou marc legal català dins de la legalitat espanyola (al defensar-se sobre la por de falta de seguretat jurídica). Com ho faran això si saben perfectament que des del govern central ens ho tomben tot?
  • Per què per part de la candidatura pro-independència es defuig i criminalitza el debat de vots o escons? No són prou importants les regles del joc per tirar endavant un procés tan seriós?
  • Com et presentes a Europa i hi busques aliats amb els resultats d’unes eleccions i no d’un referèndum? I com ho fas amb majoria d’escons i no de vots?
  • Portem anys amb el tema de la independència sobre la taula. Per què Junts pel Sí no té un discurs millor referent a la Unió Europea? No han pogut parlar amb líders europeus i donar major seguretat a la ciutadania?
  • Com sumaran Junts pel Sí i la CUP si els segons defensen una declaració unilateral immediata, sortir de la UE i sortir de l’euro?
  • Referent al tema mediàtic, som conscients de la dificultat de plantejar unes eleccions plebiscitàries en debats a 7? Com aquest, aquest o el d’aquesta nit a TV3.
  • Per què aquest odi quan algun partit esmenta les eleccions generals en aquesta campanya i, en canvi, a les eleccions locals (on cada poble/ciutat és un món) deien que era el primer pas pel 27S?
  • Per què Convergència no fa net abans d’embrancar-se en un repte nacional així? Per exemple, en això o en això.
  • Quins avenços per la gent hem aconseguit en aquestes dues últimes legislatures que fa necessari que donem suport als que les han comandat?
  • Per què últimament els únics que han posat a dones com a candidates a presidir la Generalitat han estat partits de dretes? (al 2012, Alicia Sánchez-Camacho del PP; ara al 2015, Inés Arrimadas de Ciutadans).
  • En un programa que és un full de ruta per tirar endavant un procés d’independència, què s’ha de fer si no es guanya? Estarien a l’oposició lluitant per la gent?
  • Per què molts dels polítics que ara s’erigeixen a favor del dret a decidir mai ens han deixat decidir res? (assignació de recursos, decisions sobre polítiques socials, etc.)
  • Voler o no la independència ens ha de fer renunciar a poder canviar un Govern que no ens agrada?
  • Com vam deixar que la independència passés de ser un crit revolucionari a ser un teatre dirigit per qui mai havia pronunciat la paraula?
  • Per què parlen més de justícia social futura ara, que aquests anys de Govern?
  • Com és que en un moment tan crític per la població no es parla de TOT sinó només d’un tema?
  • Per què alguns confonen anti-processistes amb anti-independentistes? Per què confonen autocrítics amb espanyolistes?
  • Ningú se n’adona del mal que fan a la possible independència frases com “ho tenim a tocar” o “tenim pressa”?
  • En quin moment vam decidir que no rendiríem comptes als que ens han estat governant?
  • Què hem fet per merèixer una campanya electoral de tan baix nivell?