Taller de Borja Vilaseca – El nou paradigma professional

  • Taller: “El nou paradigma professional: claus pràctiques per prosperar professionalment a l’era del coneixement”
  • Autor: Borja Vilaseca
  • Lloc: UPF-IDEC
  • Data: 24 d’abril de 2015

Totes les opinions i reflexions següents pertanyen a Borja Vilaseca, i són fruit dels apunts que vaig prendre al taller al qual vaig assistir. És una persona amb idees clares, en alguns casos radicals, a causa de vivències personals. De tot, segur que en podeu extreure alguna cosa interessant.

Valor principal: tenir responsabilitat personal, saber valer-se per un mateix.

Era industrial (passat) vs. Era del coneixement (futur). Actualment, era de transició, encara tenim molta mentalitat industrial (obeir, sistema educatiu lligat a això, preval el capital).

Si la teva feina la pot fer qualsevol, l’acabarà fent qualsevol altre per menys diners.

Aportar valor afegit:

  1. Desprogramar-me de les consignes de l’era industrial
  2. Conèixer-me a mi mateix
  3. Concebre’m com l’oferta, ser proactiu

Hi ha molta feina, el que no hi ha són llocs de feina.

Respecte a l’anomenada “generació perduda”: són gent educada en perspectiva industrial que s’han d’enfrontar a una nova realitat. Això genera victimisme, frustració.

En aquesta nova realitat ser ignorant és una elecció personal.

laakademia.org és un projecte [de Borja Vilaseca] sobre educació financera per a joves que funciona sense diners.

Alternatives per tenir feina:

  1. Autoemplear-se
  2. Acudir a empreses que ja fan quelcom que t’interessa (però no enviar un CV convencional, sinó una proposta, què ofereixes, què necessiten)
Borja Vilaseca 1
Decàleg per sobreviure en aquest nou paradigma professional
1. Pren les regnes de la teva vida professional i econòmica

Prou indignació, victimisme, excuses.

Ningú es farà càrrec de tu.

No ens han educat en aquesta direcció.

2. Coneix-te a tu mateix

Eina d’autoconeixement: Eneagrama

Tenir claredat en qui ets i la teva proposta de valor.

Què aporto, quins beneficis, què ser fer.

La por (al ridícul, al fracàs, etc.) ja no et limita quan et coneixes a tu mateix.

La nostra major por és brillar, sobretot sobresortir en el nostre entorn.

La majoria dels adults a qui expliques els teus projectes projecten les seves pors en tu.

La por ens limita més que la realitat externa.

3. Emancipa’t emocionalment del teu entorn social i familiar

“Crisi dels 40”: tornes a connectar amb el dolor de l’adolescència.

Estar en pau amb el que els pares han donat.

“Alguns pares estan disposats a fer qualsevol cosa pels seus fills, menys deixar-los ser ells mateixos” (cita de Banksy).

Cadascú té els pares que necessita.

Entendre les circumstàncies dels avantpassats, comprendre-les.

Molts prenen decisions per acontentar als pares.

Quan t’emancipes emocionalment ja no esperes res d’ells.

Som massa dependents de l’aprovació del nostre entorn.

4. Descobreix el teu veritable propòsit professional

Què faries professionalment si no haguessis de guanyar diners?

Aprendre del teu destí desenvolupant la teva missió.

La inversió més important és invertir en nosaltres mateixos.

El propòsit depèn del teu estil de vida.

No tothom té un propòsit professional molt clar, pot ser que tu apostis més per aconseguir un estil de vida, uns valors, etc.

5. Dedica’t a quelcom que t’apassioni i que potenciï el teu talent

El que t’apassiona diu molt de qui ets.

El que t’apassiona està molt relacionat amb els teus talents.

[de Borja Vilaseca]: Talent – la comunicació; Passió – la democratització de l’educació.

No és qüestió de voluntat, sinó de vocació, d’atrevir-se a escoltar-te.

Fluir, estar equilibrat amb el que la vida espera de tu.

6. Troba un problema social que t’importi resoldre

Un ha de començar en si mateix, però mai acabar en si mateix.

Té a veure amb la teva vida.

Allò que t’indigna, allò que t’agradaria resoldre.

[de Borja Vilaseca]: Problema social – les persones no es coneixen.

Quina necessitat satisfàs? Quina contribució realitzes? Quins valors aportes?

Has d’anar concretant, i això requereix intel·ligència, creativitat.

Borja Vilaseca 2

7. Inverteix en la teva intel·ligència financera

Intel·ligència financera: poder resoldre els nostres problemes econòmics, laborals i financers. Robert Kiyosaki és el pare del terme.

Veure els diners com energia.

Lo important és la consciència que li poses als diners.

Els diners com a resultat, no com a objectiu.

Reprogramar la informació que tenim al cap sobre els diners.

Era del coneixement: no ha d’estar renyit la passió/vocació amb guanyar-se la vida.

Exercici personal: Crear un full d’Excel per controlar les despeses mensuals que realitzem.

10 idees per cultivar la teva intel·ligència financera:

  1. Assumeix que segurament no tindràs jubilació i ningú es farà càrrec de tu.
  2. Comprèn que, degut a la inflació, guanyant el mateix cada any ets més pobre.
  3. Sigues conscient de que els diners són quelcom pel qual canvies la teva energia vital.
  4. Redacta mensualment el teu compte de guanys (ingressos) i pèrdues (despeses).
  5. Revisa i actualitza la teva balança de situació: acumula actius (són els que cada mes posen alguna cosa a la teva butxaca; com per exemple un pis que tens en lloguer) i redueix passius (són els que cada mes et treuen diners; com per exemple si tu estàs de lloguer).
  6. Si estàs endeutat, llegeix “La transformación total de su dinero” de Dave Ramsey.
  7. Separa cada mes el 10% dels teus ingressos nets per crear un fons de reserva, un matalàs.
  8. Separa cada mes el 15% dels teus ingressos pel teu fons de mig/llarg termini per aprendre a invertir, que no vol dir especular. Per exemple: participar en algun projecte per crowdfunding, guiar-te pels teus valors.
  9. Fes un pressupost mensual per viure amb el que et queda, reduint les teves despeses. Si no pots viure així, que això t’estimuli a fer augmentar els teus ingressos.
  10. Inverteix usant l’interès compost per a que els teus diners treballin per tu.

4 rols laborals:

  • Empleat (80% de les persones) – treballes pel sistema: vens temps a canvi de salari, està penalitzat l’error, treballes per enriquir a altres, por a la incertesa.
  • Autoempleat (17,5%) – ets el sistema: si ets autònom/freelance pateixes un alt cost mensual, veus el món de manera totalment diferent, t’encarregues de totes les tasques del teu negoci, costa delegar.
  • Amo del negoci (2%) – crees el sistema: crees un negoci abans de que existeixi, habilitat per liderar, si funciona el sistema segueix generant valor/ingressos.
  • Inversor (0,5%).

Cap rol és dolent, el que és important és conèixer-nos i saber on fluirem més.

Pots ser empleat amb actitud d’emprenedor. Tenir actitud d’emprenedor no implicar haver de ser emprenedor.

Llibre recomanant: “El cuadrante del flujo del dinero” de Robert Kiyosaki.

Tendència: empreses que contracten col·laboradors per tasques específiques.

8. Dissenya el teu model de negoci

Llibre recomanat: “Generación de modelos de negocio” d’Alexander Osterwalder.

Dissenyar el model de negocio a partir del Model Canvas. Pots descarregar la plantilla aquí.

9. Desenvolupa la teva marca personal

La marca personal és el resultat de treballar el teu personal branding.

Aprendre a connectar amb la gent que potencialment t’està buscant.

Idees valuoses per desenvolupar la teva marca personal:

  • Dissenyar una proposta de valor per mitjà de productes/serveis únics.
  • Tenir una web on expliques els beneficis que aporta el que vens.
  • Aportar valor per anticipat i de forma gratuïta per a que et provin.
  • Usar el storytelling per connectar emocionalment amb la teva “tribu”.
  • Oferir testimonials en vídeo que expliquin la seva satisfacció com a clients.
  • Formar-se i compartir coneixement.
  • Formar-te en màrqueting digital/online per saber posicionar-te.
10. Gaudeix del camí

La vida és un continu procés d’aprenentatge, de formació i de desenvolupament.

Anuncios

Un problema anomenat Artur Mas

El seu nom surt a tots els debats polítics actuals, la seva investidura com a President es convertirà en la primera complicació per tirar endavant el programa de la candidatura independentista, va intentar amagar-se durant la campanya però els adversaris l’anomenaven de forma recurrent:

Artur Mas, l’home que buscava sortir als llibres d’Història. Però a quin preu?

Artur MasFont: The Guardian

Època Pujol

Estàndard de poca regeneració democràtica, Artur Mas és diputat al Parlament des de 1995, després de tenir diversos càrrecs a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona. Des del primer any com a diputat, el President Pujol l’incorpora al Govern, sent conseller de Política Territorial i Obres Públiques (de 1995 a 1997) i conseller d’Economia i Finances (de 1997 a 2001).

Al 2001 el situen com a successor clar de Jordi Pujol (qui va governar Catalunya 23 anys, des del 1980 fins al 2003), a l’anomenar-lo conseller en cap de la Generalitat (càrrec que havia estat abolit al 1714 i que Pujol recuperà per promocionar a Mas com el seu successor).

Conseller en capFont: zoomnews.es

Tot i aquests càrrecs de confiança i el seu nomenament com a “fill polític” de Jordi Pujol, quan al 2014 esclata el cas de corrupció, frau fiscal i negocis fraudulents de la família Pujol, Artur Mas se’n distancia, dient coses com que “el que va confessar no té res a veure amb CDC ni amb CiU“.

Però enlloc de fer net, quan al juliol es vota al Parlament reprovar a Jordi Pujol (condemnar un acte com a dolent), CiU és l’únic partit que hi vota en contra. És més, a les conclusions del partit referents a la comissió de frau fiscal on s’interroga a Pujol, ni s’esmenta ni es condemna el seu comportament. Oportunitat perduda d’Artur Mas per desmarcar-se’n d’una vegada per totes.

Dues legislatures a l’oposició

Arriba el 2002, i Mas es proclama candidat de CiU per ser President de la Generalitat. A les dues següents eleccions (2003 i 2006) es converteix en cap de l’oposició.

Tot i que al 2003 CiU aconsegueix per primera vegada ser la força més votada, la unió de PSC, ERC i ICV-EUiA els hi serveix per formar Govern i investir a Pasqual Maragall com a President.

Artur Mas serà a l’oposició en els propers 7 anys. Per a CiU, aquells anys seran considerats una “travessia pel desert”.

Dues legislatures inacabades

A les eleccions del 2010, CiU obté 62 escons (els mateixos que va aconseguir Junts pel Sí el passat 27S) i forma Govern. Artur Mas, per fi, seria investit President de la Generalitat. Es complia allò que a la tercera va la vençuda.

Forma un equip que ell mateix autoanomena “el Govern dels millors”. Les conseqüències de la seva ideologia aplicada a les polítiques que es van dur a terme en aquestes dues legislatures no tenen lloc en aquesta entrada dedicada únicament a la seva figura. Només dir que es converteix en un dels retalladors europeus destacats.

Govern dels millorsFont: aravalles.cat

Tampoc cal que recordi la quantitat de mobilitzacions viscudes durant aquests anys, especialment les que clamaven a favor d’una educació pública de qualitat o contra les retallades i les privatitzacions en sanitat. Aquest moviment Mas no el va fer seu, n’hi havia un de molt més rentable.

L’oportunitat independentista

Al 2002, Artur Mas deixava constància en un llibre que “el concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado”. Però no ens alarmem, crec sincerament que les persones evolucionem, i en consonància, també els nostres ideals.

Al 2006, es produeix la famosa reunió entre Zapatero (llavors President del Govern espanyol) i Mas, per arribar a un acord sobre l’Estatut de Catalunya i rebaixar-ne les aspiracions.

Al 2009-2010, CiU es posicionava envers les consultes independentistes que es van anar fent als municipis catalans. Josep Maria Pelegrí (Unió) afirmava que “Unió i CiU no han estat mai independentistes” i Mas deia que “CiU acompanyarà les consultes que es convoquin, tot i que no les impulsarà“.

A partir d’aquest any, les manifestacions pro-independència comencen a ser massives. Són un crit popular, legítim, impulsiu, mereixedor d’atenció.

Encara al 2011, Artur Mas encara no havia abraçat la causa que el tornaria a impulsar cap amunt. Una anècdota brillant és la del juliol d’aquell any:

Ann-Marie SlaughterFont

L’any 2012 és definitiu. I m’agrada molt aquest punt de vista sobre com un líder i el seu partit es poden convertir d’aquesta manera de la nit al dia. Tot és qüestionable, aquest només és un punt de vista de tants que en pot haver, però crec que val la pena llegir-lo:

15MFont

Aquell mateix any 2012 Mas convoca eleccions anticipades, esperant aprofitar electoralment l’embranzida popular. El resultat és un fracàs en el que CiU perd 12 diputats.

La voluntat d'un pobleCartell electoral de les eleccions del 2012

Hi ha quelcom més destacable encara: ERC dobla els diputats del 2010 i Oriol Junqueras es perfila clarament com un futurible President de la Generalitat.

La simbologia és important, i el 27 de setembre de 2014 Artur Mas signa el decret de convocatòria de la consulta independentista del 9N. El Govern espanyol el recorre i el TC el suspèn. Finalment, Mas opta per una alternativa amb menys garanties. El proper 15 d’octubre, ell, Joana Ortega i Irene Rigau han estat citats per un jutge a declarar per delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació de funcions.

La corrupCIU de mar de fons

Suposo que tampoc hem de deixar de banda que Mas representa un partit que, d’entre d’altres, acumula els següents casos: 15 seus embargades i el ‘cas Palau’, la investigació pel cobrament de comissions il·legals del 3%, donacions sospitoses a les seves fundacions, etc.

Junts pel Sí: una confecció a mida

M’agradaria estendre’m en una altra entrada sobre el procés de creació de la marca de Junts pel Sí. Aquí únicament m’agradaria destacar un parell de coses. Per començar, aquesta frase dita pel mateix David Fernàndez (diputat de la CUP), que escenifica perfectament el “o jo o res” de Mas:

David FernándezFont

Efectivament, es va parlar de crear una llista pro-independència sense partits, sense ideologies o sense polítics en actiu. Això últim va posar en alerta a Convergència. Sort que Josep Rull, ràpidament, va sortir a fer una altra pirueta històrica en l’esdevenir de la política catalana actual:

Josep RullFont

Artur Mas, diputat des de fa 20 anys al Parlament i President les darreres dues legislatures, venent-se com a polític no en actiu. Començàvem a veure les tàctiques per salvar el seu cap.

En campanya pel 27S

Establerta la candidatura de Junts pel Sí (CDC, ERC i altres organitzacions pro-independència), es decideix posar com a cap de llista a Raül Romeva (ex-ICV) i col·locar a Artur Mas en una humil quarta posició, però sense perdre la condició de ser candidat a President. Seria una de les qüestions més penoses que hem vist en aquests últims anys: no ser cap de llista per evitar anar a debats i retre comptes sobre les seves dues legislatures inacabades.

Algun dels posicionaments dels líders dels partits durant la campanya respecte a la seva figura:

Inés Arrimadas (C’s): “Artur Mas pasará a la historia por ser el presidente que más ha gastado en cosas innecesarias mientras se ha olvidado de los catalanes” (14 de setembre).

Miquel Iceta (PSC): “Es una estafa democrática que Artur Mas vaya de número cuatro en la candidatura independentista de Junts pel Sí“. “Si no le querían de número uno, ¿por qué quieren que siga siendo presidente? Así se ahorra debates sobre su gestión pasada, su proyecto de futuro y los casos de corrupción que afectan a su partido. Es indecente” (El País, 17 de setembre).

Lluís Rabell (CSQEP): “Raül Romeva es una tapadera de Artur Mas” (15 de setembre). “Junts pel Sí lleva un paquete sorpresa camuflado que se llama Artur Mas” (23 de setembre).

Xavier García Albiol (PPC): “Es un dirigente que se ha tirado tres años intentando tapar sus carencias al frente del Govern“. “El mejor favor que podría hacer Artur Mas a Cataluña es marcharse” (12 de setembre). “Pido a Mas que salga de su escondite, del lugar donde lo han puesto para no tener que dar explicaciones de la corrupción de su partido ni de la mala gestión al frente de la Generalitat” (18 de setembre).

Antonio Baños (CUP): “Ningú lidera la revolució; Mas creu que liderarà el procés“. “No seria ‘indepe’ si cregués que l’única cosa que provocarà el procés és que Mas tingui un tercer mandat” (17 de setembre).

Però si em pregunteu què va ser lo pitjor de tot plegat durant la campanya, ho tinc clar:

4 agostSens dubte, la negació d’un dret bàsic de la ciutadania, que és retre comptes del que ha estat fent aquell qui l’ha governat.

Hi haurà tercera investidura?

I arribem al punt actual de la història, el moment en que s’han produït eleccions, Junts pel Sí ha guanyat (62 diputats) però no amb majoria absoluta. Per investir un President es necessita majoria absoluta (68 diputats) o esperar-te a una segona votació on ja únicament es necessita majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra. Actualment, Junts pel Sí en té 62 i tota la resta en sumen 63. Necessiten la col·laboració d’algun altre partit.

Totes les mirades estan posades en la CUP, l’altra candidatura pro-independència que va obtenir 10 diputats. “No votarem a Artur Mas com a President”, ha dit nombroses vegades Antonio Baños i d’altres persones del partit, tant durant la campanya electoral com aquests dies posteriors a les eleccions.

No ho tindrà pas fàcil la CUP el mantenir-se coherent en aquesta disjuntiva. La maquinària mediàtica ja va començar a rodar, a Twitter el hashtag #pressingCUP escenificava a la perfecció aquesta pressió que patiran.

“Seria un problema que Mas no fos president, probablement ens aboquem a eleccions però crec que no passarà per responsabilitat de JxS i la CUP” diu, per exemple, Jordi Sánchez (president ANC) a L’oracle ahir mateix, dia 7 d’octubre.

Un procés anomenat tantes vegades com “de la gent”, alguns ara el veuen perillar únicament perquè Artur Mas no és una persona de consens. Aquests dies, per tal de maquillar l’assumpte, hem vist com des de la CUP es proposaven opcions com crear una presidència coral, una presidència rotativa o una presidència simbòlica.

En definitiva, aquestes són algunes pinzellades de la història d’algú que, allunyat de les necessitats reals de la majoria de les persones a les quals pretén governar, i rodejat d’un equip d’assessors fantàstic, ha aconseguit canviar la seva concepció pública, netejar la seva imatge i fer oblidar a la gent el seu dret a criticar els seus anys com a governant. Una jugada mestra que encara no ha acabat.

Bali

Fa un mes vas marxar a Bali.

I no sabia com portaria, això de que estiguessis a l’altra punta del món.

Posar a prova la presumpta dependència física, saber que no seríem a l’abast ni tan sols amb un cop de tren, parlar sense tocar-te, pensar-te sense veure’t.

Descobrir que no patim l’ansietat de la desconfiança, el patir pel no saber, l’obsessió pel què farà.

Aprendre sobre què boniques són les teves ales desplegades. Tant com saber que també t’agrada veure desplegar les meves. Perquè sé que tu també m’esperaràs si algun dia marxo.

Fa un mes vas marxar a Bali.

I aquell fil invisible que diuen que existeix, ha esdevingut cert. Omnipresent, una espècie d’energia constant que ens unia tot i la geografia.

(d’acord, la que parla d’energia i tot això ets tu, ja ho deixo).

Fil vermell

I sé que necessitaves un viatge així. Altres cultures, modes de vida. També contemplar la pobresa i la seva dignitat. Fotografiar tortugues marines, endinsar-te al mar i veure colors que mai associaries als peixos.

El viatge et fa ser purament tu, i t’admiro tant com t’estimo.

Fa un mes vas marxar a Bali.

I no t’ho negaré, alguna abraçada m’ha faltat, alguna confidència he callat. Per moltes noves tecnologies que treguin, l’amor segueix reclamant el físic.

No tinc comptades les vegades que m’has aparegut en somnis. Fins i tot un dia lluitàvem contra un personatge de Lost, la sèrie que hem d’acabar de veure ara quan tornis.

I què llargs són els més de 12.000km de distància, i què estranyes les 6 hores de diferència.

Dir-te bon profit pel sopar mentre acabo de dinar, desitjar-te bona nit quan em queda tota la tarda per endavant.

Fa un mes vas marxar a Bali.

I avui arribes a l’aeroport.

I sé, perquè ho sé, que somriuràs al veure’m. Que em faràs una abraçada tan forta com la que més recordem (la del primer dia).

I seguirem dient “bali” enlloc de “vale”, i ballarem com l’Snoopy quan és feliç, i et repetiré bromes per enèsima vegada (perquè l’humor s’ha d’amortitzar).

Fa un mes vas marxar a Bali.

I és com si no haguessis marxat mai.