Sóc de la generació que va entrar a la Universitat (2009) paral·lelament a l’esclat de la crisi (2008), que amb els anys s’ha demostrat que no era tan sols econòmica, sinó també política, institucional i de valors. De fet, s’ha demostrat que no era tan sols una crisi. Una guerra, com diu Almudena Grandes; una estafa, com a mínim.
Una generació que posteriorment ha rebut noms com la generació perduda, o la que viuria pitjor que els seus avis. La generació preparada, que s’hauria de menjar amb patates els seus títols i la seva formació, la que hauria de conformar-se amb tenir una mini-feina, un «anartirant», i que hauria d’anar donant les gràcies per almenys tenir això i no haver de canviar de país.
Ara que porto un mes en una nova feina vull fer unes reflexions que crec necessàries. Serveixi això també com a humil full de ruta per si algun dia em torno a perdre. Serveixi això per a tu també, lector/a, si mínimament et pot ajudar a no perdre’t.
Decàleg de les oportunitats possibles
- La situació externa és MOLT xunga, ho saps i, de fet, tothom s’assegura de dir-t’ho, no fos cas que se t’oblidés durant algun segon. Però es segueixen necessitant mans i enginy per tota la feina que hi ha. No defalleixis en trobar el teu lloc.
- No et rendeixis, i ASPIRA sempre al que et mereixes. És un dels punts més claus: aspira. Tu saps millor que ningú com t’has esforçat fins ara i què és, per tant, el que et mereixes. No permetis que res s’emporti per davant allò que durant anys has construït.
- ACCEPTA que tindràs baixades d’ànim, ganes de tirar la tovallola. O de canviar de rumb i deixar de somiar. Accepta-ho i plora un dia sencer si fa falta, dóna’t el temps que necessitis. Però l’endemà torna-hi. Si no et deixen somiar, no els deixis dormir.
- Hi ha gent molt
filladeputa, però el món segueix gràcies a que hi ha persones meravelloses que ho compensen i que et donen OPORTUNITATS. La meva teoria dels constructors vs. destructors. Intenta descobrir als primers, aprèn-ne i no els fallis. Seràs un d’ells. - Tot acaba SERVINT per alguna cosa. És una de les grans creences que he après de la meva mare. Un petit curs allà, un petit coneixement sobre allò, una petita conversa aquí. Els punts es connectaran en algun moment i servirà, creu-me, res serà en va.
- Segurament passaràs una època en que faràs pràctiques sense remuneració, treballaràs però no et podràs pagar ni un lloguer o mil altres possibilitats d’ESCLAVATGE modern. Treu-ne alguna cosa, d’aquests llocs, emporta’t un guany i utilitza’l més tard al teu favor.
- Intenta autoconèixer-te. No cal que miris conferències de xarlatans americans, si no vols. Fan molta rabieta, alguns. Però busca la manera que a TU et serveixi per tal de saber com ets, què vols, amb què et sents còmode, quin tipus de vida et faria feliç.
- Fes que les coses passin. Rodeja’t de situacions que facin olor a aquest estil de vida que desitges. Si t’agrada un sector, opina sobre ell en algun canal online o offline, intenta conèixer gent que hi sigui dins, assisteix a actes referenciats, MOSTRA que t’interessa.
- Quan en tinguis, d’oportunitats, i aquestes realment et motivin, no dubtis i agafa-les FORT, fes-te’n mereixedor/a cada dia. Intenta que perduri aquesta noble sensació i, si us plau, assegura’t de que no hagis perdut els teus valors pel camí.
- Quan per fi aconsegueixis allò que t’ompli, digues alt i clar:
Vespre 