Suposo que tots estarem d’acord amb que els dies anteriors a les eleccions catalanes del 27 de setembre la sensació general era que tot es precipitava.
El 28S era vist com un naixement (encara no sabíem de què), fruit d’un diumenge electoral que marcaria un abans i un després.
La meva valoració personal dels resultats la vaig realitzar en aquest post, però ara m’agradaria plantejar la següent qüestió: què ha passat mentrestant?
El focus
Una vegada superades les eleccions i encarat l’intent de posar ordre a tots els punts de vista que d’elles en van sorgir (interpretacions de victòries i derrotes), el tema que va assolir més atenció mediàtica va ser el de la investidura del President. En concret, la dificultat que tindria Junts pel Sí per investir a Artur Mas (podeu llegir Un problema anomenat Artur Mas).
Hi col·laboraria la CUP tot i haver-s’hi negat durant tota la campanya? Es buscaria un altre candidat que provoqués un major consens? Perillaria el camí cap a la independència el rebuig d’aquesta figura?
La realitat
Tot i que semblava que el tema esclataria i serien immediates les respostes a les preguntes anteriors… No ha passat res. Només declaracions, entrevistes, opinions. Més i més interpretacions. Més d’un mes de suposicions, però res oficial.
Finalment, el passat dilluns 26 d’octubre es constituïa el nou Parlament amb els nous diputats electes.
L’error
Fins i tot hi ha qui deia aquests dies que s’estava demostrant que podíem viure perfectament sense Govern. Sigui certa o no aquesta asseveració un pèl anàrquica, el que no té és una base realista.
PARLEM-NE
El passat 3 d’agost es dissolia el Parlament de Catalunya, després de la decisió del President Artur Mas de realitzar eleccions anticipades. Es donava així per finalitzada la X Legislatura.
Article 75. Dissolució anticipada del Parlament
El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.(Estatut d’Autonomia)
Des del restabliment de la democràcia, aquesta ha estat la 2ª legislatura més curta (2 anys, 8 mesos i 10 dies). La 1ª va ser la anterior, del 2010 (1 any, 10 mesos i 4 dies). Les dues legislatures amb Artur Mas com a president de la Generalitat.
Font: ACN
Diputació permanent
Durant el període en que es dissol el Parlament i fins que no es torna a constituir un de nou, l’únic òrgan que queda establert és la Diputació permanent, «òrgan que vetlla pels poders de la cambra els períodes entre legislatures». D’altres, com les comissions, queden també dissoltes.
Qui ha format la Diputació Permanent en aquest període? Ha estat presidida per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i formada per 22 diputats més:
- Anna Simó (vicepresidenta primera), Lluís Corominas (vicepresident segon), Celestino Corbacho (secretari primer), Santi Rodríguez (secretari segon).
- CiU: Albert Batalla, Albert Batet, David Bonvehí, Roger Montañola, Joana Ortega, Josep Rull i Jordi Turull.
- ERC: Pere Aragonès, Oriol Junqueras i Marta Rovira.
- PSC: Eva Granados i Miquel Iceta.
- PPC: Enric Millo i Alícia Sánchez-Camacho.
- ICV-EUiA: Joan Herrera i Josep Vendrell.
- C’s: Inés Arrimadas i Albert Rivera.
Funcions de la Diputació Permanent: Acordar compareixences de membres del Govern, controlar els decrets lleis i aquella legislació delegada i, de forma més extraordinària, autoritzar suplements de crèdits per raons urgents.
S’han reunit per, entre altres, les següents qüestions:
26 d’agost: Decret llei 2/2015, del 28 de juliol, pel qual es modifica parcialment el text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre. | Compareixença del conseller d’Interior per a informar sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra a Salou l’11 d’agost de 2015.
2 de setembre: Compareixença del president de la Generalitat per a donar compte de la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.
23 d’octubre: Compareixença del president de la Generalitat per a donar compte dels processos d’adjudicació de la Generalitat i, en concret, de l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU.
Font: Parlament de Catalunya
Reunió de la Mesa de la Diputació Permanent:
14 d’octubre: Admetre a tràmit el decret llei 3/2015, del 6 d’octubre, per crear el registre de parelles estables. | Acordar presentar al·legacions en defensa de dues lleis recorregudes al Tribunal Constitucional (alguns punts sobre ordenació dels equipaments comercials i sobre el codi de consum de Catalunya). | Admetre a tràmit les sol·licituds de compareixença a la Diputació Permanent de cinc consellers (demanat per PSC, ICV-EUiA, PPC i C’s).
Govern en funcions
A part d’això, el Govern sortint segueix exercint les seves funcions i atribucions com a Govern en funcions.
Alguns acords de Govern durant aquest període:
- El Govern aprova el títol d’FP d’energies renovables per donar resposta a les necessitats del sector (8 de setembre)
- El Govern declara el 15 d’octubre de 2015 Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista (8 de setembre)
- El Govern impulsa que els professionals d’infermeria puguin prescriure medicaments (15 de setembre)
- El Govern enllesteix l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya (20 d’octubre)
- Nomenament de Joan Puigdollers i Fargas (Departament de Salut) i de Fabián Mohedano i Morales (Departament de la Presidència) (20 d’octubre)
- El Govern renova la col·laboració amb el CGPJ i la Universitat Oberta de Catalunya per a la formació de jutges i magistrats en dret civil català (27 d’octubre)
- Nomenament de José Ignacio García Plata (Departament d’Ensenyament) (27 d’octubre)
Font: govern.cat
Lleis i decisions
En aquests períodes d’entre legislatures, les iniciatives legislatives que estan en curs abans de dissoldre’s el Parlament (tant projectes de llei com proposicions de llei) no continuen la tramitació, a diferència de les iniciatives legislatives populars.
Notícies destacades
Però sí, en aquests mesos per alguns vistos com «de desgovern», també han passat aquestes coses:
La Generalitat subvencionó a la fundación de Aznar cn 67.700 euros (16 d’agost)
Fapac vincula «la rendición a la LOMCE» de Rigau a la querella por el 9N (24 d’agost)
Catalunya posa continguts religiosos a l’assignatura de valors ètics (25 d’agost)
Un recorte de 1.408 millones deja ‘en coma’ la sanidad pública catalana (5 d’octubre)
La Marea Blanca exigeix al Govern en funcions que deixi d’aplicar mesures que afavoreixen la privatització sanitària (28 d’octubre)
Vespre 