Breu manual sobre com NO fer un spot electoral #26J

Fa uns dies va començar a córrer com la pólvora un spot que el partit Ciudadanos va llençar per les eleccions generals del proper 26 de juny, titulat «Los héroes anónimos».

Després de comprovar que no era una broma i que efectivament havia sorgit del partit, fem-ne una breu anàlisi, que servirà a mena de manual sobre com NO fer un spot electoral. Endavant vídeo:

Context

Abans de fer un spot (i qualsevol contingut publicitari), si us plau, caldria tenir en compte en quina situació es troba la societat a la qual t’adreces. No cal anar més enllà:

  • La gent té una desafecció política brutal.
  • La gent està cansada de que els partits es tirin pedres els uns als altres.
  • La gent n’està dels tòpics fins al nap.

I sobretot:

  • S’han hagut de repetir eleccions després de que, per primera vegada a la història des de la recuperació de la democràcia, no s’ha aconseguit formar Govern. Així que un mínim de serietat no estaria malament.

Rols

Sens dubte, la definició de rols marca i defineix aquest vídeo, en això es basa.

L’ús dels rols en màrqueting i publicitat és una estratègia efectiva, no direm que no. És molt útil per explicar històries amb significat i, sobretot, per permetre que els espectadors s’hi identifiquin.

És molt coneguda, per exemple, la teoria dels arquetips del psicòleg Carl Gustav Jung, basada en pautes de comportament universals que es solen utilitzar molt per donar personalitat a les marques.

Però s’ha de ser subtil. Caure en tòpics i llocs comuns només fa que la situació no sembli del tot real.

Remetem-nos, per exemple, al «por lo menos tú tienes trabajo, en cambio otros…» que li etziba el cambrer a la clienta.

I tot això ens porta al següent punt.

Sobreactuació

Heu vist mai en algun bar que la gent es quedi embadalida quan un polític (quin sigui) surt a la televisió?

“Creo que aquí solo hay uno que lo ha entendido” diu un client, abans d’emetre un monòleg al qual ningú del bar s’hi oposa.

“Así que estemos a la altura de todos esos españoles” diu Rivera des de l’aparell.

“Això no pot ser real”, diem mentre visualitzem el vídeo des de Youtube.

Masclisme

Si seguim observant, veurem com al bar només hi apareix una única dona amb paper protagonista.

Ja sabeu que el fet de que sigui una dona ja omple el “cupo” de dones i ja no en fan falta més. Passa a moltes pel·lícules o sèries: hi ha el noi intel·ligent, el noi atractiu, el noi rebel… i la noia (és igual com sigui, és la noia).

A sobre, la dona del bar apareix amb el tan rebregat paper de «superwoman» que sempre volen imposar. La dona que treballa compulsivament («voy enseguida, pero es que aún me queda otra reunión»), ha de cuidar dels fills i ha de guiar al marit («tiene la merienda en la bolsa»). Ah, i els molesta quan es queixa.

Adversari

El moment estrella d’aquest spot de Ciudadanos és quan fa acte d’aparició un noiet destartalat amb cua, que ÒBVIAMENT, no ens recorda a ningú. Per a que no reconegueu a qui em refereixo, li direm Pablo X. Ai no, potser millor X Iglesias.

Aquest noi amb cua és l’únic al bar que no està d’acord amb la corrent majoritària d’admirar a Albert Rivera, es dedica a jugar a les “tragaperras” i sembla fer-li molta mandra anar a treballar cada matí. De fet, sembla fer-li mandra fins i tot ser al bar.

Aquesta pedrada directa a Podemos cal? Segur que ajuda més que perjudica? No és una mica forçat posar a un clon d’un adversari polític donant cops a una «tragaperras»?

Repercussió

Si us plau, vivim al món de les xarxes socials, un lloc on dius que no t’agraden les olives i el club de defensors de les olives t’insulta durant una setmana seguida (sort que m’agraden les olives).

Saps que el teu spot serà comentat sí o sí, ja que el clima envers la política està realment escalfadet: planteja un spot original, però elegant. Emotiu, però realista.

No deixarem de comentar que, el mateix dia que es va fer públic el spot, el noi que apareix fent de repartidor va publicar alguns tuits humorístics demanant perdó i que no el jutgessin per haver-hi aparegut.

Un èxit total, vaja.

 

Finalment, deixo per aquí un enllaç a la petita anàlisi que vaig fer sobre alguns spots de les passades eleccions del #20D: Spots electorals sota lupa

Spots electorals sota lupa #20D

Una campanya electoral sense propaganda política és com un partit de futbol sense córners, trobes que en algun moment els necessiten per atacar de forma més directa.

Dins del gran número de possibilitats, els spots electorals són, sens dubte, un dels puntals a l’hora d’atreure a la ciutadania i donar a conèixer la «marca» electoral.

Tot i que, òbviament, l’objectiu final és aconseguir vots, en alguns casos et planteges si realment ho desitgen de veritat això, ja que el resultat no és del tot positiu.

En aquesta entrada pretenc analitzar alguns dels spots electorals d’aquestes eleccions generals del 20 de desembre. Només n’analitzaré una mostra, sense tenir en compte cap criteri, únicament els que m’han cridat l’atenció aquests dies, especialment a les xarxes socials.

L’encert: Un futuro para los jóvenes (PSOE)

Missatge principal: Compromís amb els temes que afecten als joves

El relat, l’estètica i les transicions del vídeo són simplement fantàstics, i és totalment adequat per a ser compartit per les xarxes socials.

Una bona tria dels temes que poden interessar més al sector jove (corrupció, educació, precarietat laboral, Ley Mordaza, etc.), fugint de l’estètica rància i encarcarada dels spots electorals tradicionals.

El confús: Piensa sin prejuicios – Hipsters (PP)

Missatge principal: Els seus votants són tipus de gent molt diferent

Sovint tinc la sensació de que els partits polítics estan contractant gent amb talent per al seu departament de comunicació, i que tot i que aquests poden produir contingut original i atractiu, aquest no encaixa gens amb el tarannà del partit.

Què hi pinta un hipster en un spot del Partit Popular? És possible guanyar algun vot amb aquest anunci? A qui estan pretenent activar? Com emmarquem aquest anunci amb el seu eslògan de campanya «España en serio»?

El resultat és un sketch (que pretén ser) d’humor que ni tan sols l’encerta en l’acudit final («y que yo sepa, Rajoy no tiene nada en contra de las ballenas, ¿no?»). Greenpeace va compartir aquesta notícia minuts després del llançament del spot.

La història: Maldita casta, bendita gente (Podemos)

Missatge principal: Humanitzar el relat de la crisi i la fatídica gestió econòmica

El vídeo té un format dirigit a emocionar i a fer tocar de peus a terra els grans discursos.

El protagonista i el seu fill han viscut situacions que alguns sectors de la població coneixen bé (dificultats al tenir una pime, no trobar feina del que has estudiat, emigrar per buscar oportunitats, votar a les opcions del bipartidisme, etc.).

Es busca l’empatia i empènyer a la gent a trencar amb el que fins ara havien cregut i votat.

La metàfora: Últim vol a Madrid (ERC)

Missatge principal: Són les últimes eleccions generals a les que es volen presentar

Vídeo curt amb frases directes, i aparició dels candidats al Congrés i el Senat, a més de suport de cares més conegudes per la majoria de la població (Oriol Junqueras i Marta Rovira).

Recullen allò que molta gent s’ha preguntat aquests dies: què fa ERC presentant-se a les eleccions generals espanyoles? i ho converteixen en una metàfora, ubicant-se en un aeroport, per escenificar el que seria l’últim vol a Madrid.

L’extralimitat: Operació sopar d’empresa (DiL)

Missatge principal: Cal ampliar l’independentisme a través de convèncer als indecisos

L’estètica i el format em semblen molt encertats, ja que el vídeo es predisposa totalment a ser compartit per xarxes socials i ve de gust mirar-lo. Però… la idea i el contingut em semblen poc encertats ja des del moment zero.

Plantejar que la gent vagi als sopars d’empresa a evangelitzar sobre les bondats de la possible independència i sobre la tasca de Govern de CDC és estar molt allunyat de la realitat.

Parlen de «stop tòpics» però el vídeo en va carregat i només alimenta el monotema del qual la població ja en vol fugir, especialment als sopars d’empresa.

A domicili #27S

Tot un clàssic, això de la propaganda electoral a domicili, una qüestió que ens comença a semblar antiga. Tot i que és cert que moltes persones, especialment gent gran, tenen la costum de portar la papereta de casa el dia de les eleccions, és justificable aquesta despesa?

Cal mencionar que Catalunya Sí que es Pot va defensar (el Govern ho va impedir) que s’unifiqués la propaganda electoral a domicili, és a dir, que únicament s’enviés un únic sobre que contingués tota la informació dels diversos partits.

També cal agrair l’estalvi de paper que fan algunes candidatures (Catalunya Sí que es Pot, CUP i UDC) enviant un únic sobre per casa, i no per persona.

Però vinga, ja que han fet aquesta despesa inexplicable de paper, aprofitem-la almenys per fer una mica de crítica marquetiniana dels sobres que ens arriben als votants de la circumscripció de Lleida:

Junts pel Sí (JxS)

JxS 1JxS 2

Sobre: Fons vermell format per moltes cares de ciutadans (per simbolitzar recolzament) i el logotip de Junts pel Sí força gran. Al revers, l’eslògan.

Eslògan: «El vot de la teva vida».

Estètica: El document principal de molt bona qualitat, juga amb diferents tons de color i aposta per les cites. Sens dubte, l’estètica és el punt fort.

Imatges: En gran, Raül Romeva (cap de llista, però no candidat a la presidència). A més, apareixen fotografies de gran nombre de candidats, especialment de cares conegudes fora del món de la política (Josep Guardiola, Núria Picas, Jaume Cabré, Montserrat Carulla, Lluís Llach, etc.), però presentats per la seva ocupació i no per la posició que ocupen a la llista electoral.

Arguments: Absència de punts de programa, únicament cites que comencen per Junts/Juntes (ex.: «Juntes anem més lluny» de Muriel Casals). Cap proposta més enllà de desitjos.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

PSC 2PSC 2

Sobre: Hi destaca la fotografia de Miquel Iceta (candidat a President de la Generalitat) i l’eslògan. El logotip del partit hi apareix en petit format. Al revers, un anunci de les seves propostes.

Eslògan: «Per una Catalunya millor en una Espanya diferent».

Estètica: Aposten tant pel format carta com pel típic fulletó a color. L’estètica és senzilla, interessant destacar en gran el hashtag #votasocialista i juga bé amb els colors vermell i gris. Però protagonitza un error clamorós que ja ha anat corrent per les xarxes socials aquests dies: al sobre anuncien «15 raons per votar Socialista» i dins en són 10.

Imatges: Únicament apareix la fotografia de Miquel Iceta en diferents mides, sens dubte, el punt fort dels socialistes en aquesta campanya. La imatge que dóna més joc és la del fulletó, on hi apareix la meitat de la cara en gran format, la qual cosa evoca una mirada molt directa.

Arguments: Aporta 10 raons per votar-los, incloent dades i crítiques a governs tant de CiU a Catalunya com del PP a Espanya.

Partit Popular de Catalunya (PPC)

PP 1PP 2

Sobre: No hi apareix el logotip del partit, possiblement per la reticència cap a ell d’una part de la població. Només hi posa ben gran «¿Estás harto?» per deixar clar que hi ha quelcom al que s’ha de fer front.

Eslògan: «En Lleida unidos ganamos. Plantemos cara»

Estètica: La pregunta del sobre crida l’atenció, però el document principal és molt poc innovador, hi ha molta lletra i sembla la carta d’un banc. Estil molt sobri.

Imatges: Per una banda, fotografia de Mariano Rajoy; per l’altra, fotografies de Xavier Garcia Albiol (candidat a President de la Generalitat) i de Marisa Xandri (cap de llista per Lleida).

Arguments: Trobem dos textos, un escrit per Mariano Rajoy i l’altre per Xavier Garcia Albiol. Ambdós criden a fer front al «lío en el que algunos nos han metido» (Rajoy) i als «que volen trencar-ho tot» (Albiol). Poquíssimes propostes de programa, quasi exclusivament fan referència a posar fre a la deriva independentista.

Unió Democràtica de Catalunya (UDC)

UDC 1UDC 2

Sobre: Aposta pel blau, color associat a la calma i a la serenitat, així com amb la bandera catalana. L’eslògan té gran presència tan a l’anvers com al revers, i també hi apareix el logotip del partit.

Eslògan: «La força del seny».

Estètica: Aposten tant pel format carta com pel fulletó a tot color. El logotip molt modernitzat integrat amb la pàgina web.

Imatges: Fotografies dels diferents candidats a les 4 circumscripcions i, en destacat, Ramon Espadaler (candidat a President de la Generalitat) i Josep Antoni Duran i Lleida (president del partit).

Arguments: Presenten un decàleg de prioritats (primer les persones, valors, família, feina, etc.). Recalquen que són un partit «amb sentit de govern».

Catalunya Sí que es Pot (CSQEP)

CSQEP 1CSQEP 2

Sobre: Hi destaquen el logotip colorit i el nom de Catalunya Sí que es Pot. A sota, els logotips dels partits que en formen part (un encert al tractar-se d’una candidatura nova): Podem, ICV, EUiA i EQUO.

Eslògan: «A Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, sí que es pot».

Estètica: Aposta per l’explicació abans que per grans eslògans o fotografies. Senzilla, informativa, colorida.

Imatges: Sara Vilà i Meritxell Genao (candidates per Lleida) i Lluís Rabell (candidat a President de la Generalitat).

Arguments: Hi trobem 10 punts amb les prioritats de la candidatura (combatre desigualtats socials, serveis públics, sistema educatiu públic i de qualitat, treball digne, auditoria ciutadana del deute, etc.), aportant dades i propostes.

Ciutadans (C’s)

C's 1C's 2

Sobre: S’hi destaquen les fotografies d’Inés Arrimadas (candidata a Presidenta de la Generalitat) i d’Albert Rivera (president del partit), així com el logotip del partit, l’eslògan i el conegut cor que inclou la bandera catalana, espanyola i europea. Al revers, el sobre es tenyeix del seu característic taronja, i de nou hi apareix el logotip i el cor.

Eslògan: «Una nueva Cataluña para todos».

Estètica: Document petit i senzill, amb idees clau dels punts principals del programa. Juga amb el color taronja i una alta presència del cor (de la campanya «Mejor Unidos»).

Imatges: Al document principal no hi apareix cap fotografia.

Arguments: Es recullen en 4 blocs («una Cataluña sin bandos», «una Cataluña de oportunidades», «una Catalunya per a les persones», «una Catalunya amb les mans netes»).

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

CUP 1CUP 2

Sobre: Totalment groc, molt recarregat, i on ja s’hi destaquen els punts bàsics de l’aposta de la CUP (independència, justícia social, procés constituent). L’eslògan més gran que el logotip del partit. Al revers, les cares dels nº1 i nº2 de les 4 províncies.

Eslògan: «Governem-nos».

Estètica: El mateix sobre és el que, desplegat, porta l’explicació sobre la candidatura. Tot i ser senzill, aconsegueix transmetre la «marca CUP». Afirmen que per «minimitzar residus», t’envien la papereta del vot però sense cap sobre.

Imatges: Fotografies dels candidats, dels diputats de l’última legislatura i d’una manifestació a favor de l’educació pública.

Arguments: Desplegament de tot l’argumentari del partit en diferents blocs, tocant la majoria de temes (justícia i igualtat social, independència, corrupció, feminisme, ecologisme, etc.).