Deconstrucció: Acte de la CUP a Balaguer #27S

És dijous, 17 de setembre, i a Balaguer, com a la resta de Catalunya, segueix la campanya electoral. Avui toca l’acte de la CUP a la sala d’actes de l’Ajuntament. Els seients tarden en omplir-se, segurament perquè molta gent surt de treballar a les 20h, justament l’hora en que ha de començar.

Cartell CUPEns comenten que no s’ha fet gaire publicitat de l’acte, tan sols alguns cartells en alguna zona de Balaguer. Però poc a poc va venint gent, fins que finalment, s’aconsegueix una molt bona entrada. Comença.

S’inicia amb la projecció del vídeo “Anaven lents perquè anaven lluny”, que es va estrenar aquesta setmana i que va tenir molt bona acollida i difusió a les xarxes socials. Pots veure’l aquí. Sens dubte, un encert, un vídeo electoral original i amb humor (també cap a un mateix).

Jordi Querol (nº7 llista per Lleida)

Discurs breu però clar, que comença afirmant que “la força de la CUP sou tots vosaltres”. Propostes d’“independència real”, de base assembleària i rupturista. “Proclamem la república catalana”. Defensa que “no ens devem a cap cadira, a cap banc”. I enfront de la forta campanya de la candidatura independentista majoritària: “som el vot útil per la ruptura amb l’Estat espanyol i la garantia”.

Josep M. Colea (regidor a Balaguer)

Ens proposa una comparació entre les dues candidatures a priori independentistes, Junts pel Sí i la CUP.

Analitza la composició de Junts pel Sí, que per una banda porta a CDC, on “Mas és pioner en austeritat” i es rodeja de gent d’ideologia neoliberal que creuen que “tot el que es pugui privatitzar es pot retallar”. I per l’altra, porta a ERC, “que ha aprovat amb CDC pressupostos amb més retallades”. Els hi critica que busquin “afavorir grans interessos per damunt de la ciutadania”.

Defensa que a la CUP “hem defensat al carrer l’Estat del Benestar, lluitant contra la reforma laboral, lluitant contra els desnonaments, per una educació per a tothom…”.

La seva proposta és un “procés constituent des de baix”. I demana recolzament a la gent que forma part dels moviments socials encara que no siguin independentistes, perquè “des de l’Estat no hi ha canvi possible”.

Mireia Boya (nº2 llista per Lleida)

L’inici del seu discurs és per aixecar-se i aplaudir durant una bona estona. Recorda les 32 dones assassinades aquest 2015 als Països Catalans (tot i que, personalment, estendria les dades de tot l’Estat espanyol). Critica que “ja ni surten als mitjans, mitjans que diuen que són ‘dones mortes’, i en realitat són dones assassinades”. La CUP vol “combatre el patriarcat de forma integral”. La dada terrible és que “només el 4,8% d’homes denunciats són condemnats”. Ho marca com a prioritat pel seu partit, perquè “una nació no és lliure si les seves dones no són lliures”.

Ens proposa parlar de 4 crisis: la nacional, l’econòmica, la social i la política. I la CUP les vol defensar totes, així com defensa que no es pagui un deute “que és il·legítim” per pagar el qual la Generalitat ha de destinar un pressupost molt elevat.

Que per què la CUP no està dins la candidatura de Junts pel Sí? Perquè “la dignitat de les persones és igual o més important que la dignitat nacional”.

Un dels punts que més en alerta em deixen és quan la Mireia comenta que “ja hi ha tres esborranys de la Constitució en els que no hem pogut opinar”. Personalment, crec que seria molt trist renunciar a un procés constituent participatiu, en el cas que arribés el moment.

CUP 1Amb la CUP aposten per una ruptura triple:

  1. Contra l’Estat espanyol i la seva corrupció (“és un mal endèmic tant a Espanya com a Catalunya”).
  2. Contra el patriarcat
  3. Contra la troika (“cadascú de nosaltres devem 25.000€, els volem dedicar a un pla de xoc social”).

Llança preguntes a les altres candidatures, especialment a Junts pel Sí: “què fareu els propers mesos quan al Parlament s’hagin de votar lleis en contra dels drets de la gent?” Creu que la CUP és “la única candidatura que té claríssim el sí a la independència i des de sempre” i que a més no es presentaran a les eleccions generals perquè “la 3ª via ja no és possible”.

Assumeix punts en comú amb el programa social que aporta Catalunya Sí que es Pot, i de la resta de candidatures “no val la pena ni parlar-ne, perquè es basen en la por”.

Esmenta el cas de la DUI a Eslovènia, i demana no oblidar els “germans dels Països Catalans i d’Aran”.

Finalment, defineix a la CUP amb 4 R’s: “Ruptura, Recomposició (societat), Recreació (col·lectiva, serveis), Recuperació (de totes les sobiranies)”.

Ramon Usall (nº1 llista per Lleida)

A en Ramon Usall no el coneixia, només l’havia escoltat en aquest debat, en el qual crec que no havia estat molt enèrgic. M’equivocava.

“La batalla de les idees l’estem guanyant perquè només volen donar por”, comença. I recorda “la importància històrica de la data 27S”.

CUP 2Creu que “els que diuen que esperem que canviï el govern de Madrid en realitat ens diuen que esperem asseguts, perquè el referèndum no es farà mai”.

Les eleccions del proper diumenge les veu des d’una doble vessant:

  1. Plebiscitàries: “farem el referèndum que no ens van deixar fer”.
  2. Constituents: “volem que el 28S es certifiqui la defunció de la Catalunya autonòmica i doni inici un procés constituent”.

Anem al punt que més em remou per dins aquests dies: com es va confeccionar la llista de Junts pel Sí. Usall afirma que “la CUP van ser els únics que van proposar una llista electoral conjunta amb gent anònima sense afiliació política que representés la papereta del SÍ”, amb la funció única de comptar independentistes, per després “fer eleccions constituents per escollir ideologia”. Però… “la resposta va ser que no, per part dels que diuen que van tots junts” (referint-se a Junts pel Sí).

Ramon Usall és conscient de la crida pel vot útil que ha fet últimament Junts pel Sí, d’aquí que la segona part del seu discurs vagi pujant de to, dient frases com “que ningú dubti, la papereta de la CUP és un SÍ” o “no deixeu dir-vos que el vot a la CUP no és un vot útil”.

Dues cites que m’agraden: “la política és servir, no servir-se” i “el que t’autoritza a parlar del poble és patir com ell”.

Molt efusiu, ha anat elevant el to de veu. “República catalana, dues paraules que ens encanten i que d’altres tenen por a dir”.

CUP 3L’acte acaba amb la gent dempeus cantant Els Segadors, on es veu algun puny alçat. Surto amb una mica de mal de cap, l’última intervenció ha estat molt contundent. I penso:

Pros
  • No són ambigus, no se’ls hi pot retreure que no parlin clar
  • L’independentisme necessita parlar de la gent corrent i de les seves dificultats actuals
  • El vídeo projectat no és el típic vídeo electoral que poca gent s’atreviria a compartir per les seves xarxes socials
  • Aconsegueixen un tarannà que els fa propers a la gent
Contres
  • Discurs massa radical, especialment a l’hora d’atreure a gent gran
  • Se’ls pot percebre com a poc preparats, per ells la política només és de pas
  • No tenen ni l’abast ni el pressupost per fer arribar el seu missatge com altres candidatures
  • No es senten còmodes davant la pregunta recurrent de si investiran o no a Mas com a president

L’anècdota: El faristol des del qual es realitzaven les intervencions, com es pot veure a les fotografies, estava format per tres caixes de fruita. Ramon Usall va comentar que “a Barcelona les posen els ‘modernets’ com a mobles o per decorar, en canvi, aquí saps que són caixes de fruita reals”.

Anuncios

Deconstrucció: Acte de Junts pel Sí a Balaguer #27S

És dimarts, 15 de setembre. Cau el vespre i hi ha un gran grup de gent aplegada a l’entrada del teatre municipal de Balaguer. L’acte de la candidatura Junts pel Sí per a la comarca de la Noguera és avui. Estem en plena campanya electoral.

Cartell JxSLes enquestes els donen una victòria clara a les properes eleccions del dia 27, però la magnitud d’aquesta victòria i els suports que necessitaran per tirar endavant el que proposen centren tots els debats i tertúlies. Entrem.

Amb l’escenari ja preparat per a que comencin els parlaments, el que segueix en aquest article és la meva visió i comentaris, fruit dels apunts que vaig prendre, així com les cites que vaig poder recollir.

Jordi Ignasi Vidal (ERC, alcalde de Balaguer)

Realitza un discurs breu per obrir pas als candidats de Junts pel Sí (a partir d’ara, JxS) presents. M’agrada la frase: “el camí no és d’on vens, sinó cap a on vas”, tot i que trobaria més encertat dir que també cal saber d’on vens i prendre’n responsabilitat. Presenta a JxS com una candidatura integradora i acaba incitant a “fer història en majúscules el 27S”.

Antoni Balasch (CDC, nº8 llista per Lleida)

El seu discurs parteix del greuge a l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, que “ens va deixar orfes de la nostra voluntat de ser”.  El poble va reaccionar (recordo perfectament la manifestació al 2010, va ser espectacular), i segons Balasch, “els polítics s’hi han posat al seu costat”. Hi discrepo profundament, crec que és més raonable dir que alguns polítics sempre han estat al seu costat i altres polítics no han tingut més remei que fer-ho.

Mencions al Partit Popular i a Ciutadans, que “estan intentant dividir Catalunya en aquests últims anys”, així com al cas viscut en una escola de Balaguer entorn del model d’immersió lingüística.

M’agrada especialment la seva defensa de l’assertivitat, “ser assertius, donar una resposta serena al 27S, dir sí”. Ja no tant el reduccionisme i la guerra de bàndols, dient que “o estàs al costat del SÍ o et quedes al del NO, no hi ha termes mitjos”.

Acaba amb: “Fem-ho, i fem-ho amb el somriure de l’esperança”.

Montserrat Fornells (ERC, nº6 llista per Lleida)

Inicia el discurs amb un detall que és d’agrair, doncs recorda a Natividad Yarza, la primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya i a Espanya, perquè “ens hem oblidat de les dones a l’escriure la història, també a Catalunya”.

Insta a “superar legalitats injustes” i a “ser valents”, tot citant a Nelson Mandela i el seu “tot sembla impossible fins que es fa”.

I quelcom que vull destacar, que després hi tornaré, aposta per un “nou país sobretot net de corrupció”.

Carmina Castellví (nº2 llista per Lleida)

Realitza un discurs molt directe, amb frases com “el 27S acabarem el que el 9N vam començar” o “sabem on anem i sabem com fer-ho”. El meu cap s’emociona, i espera que avui expliquin aquest COM.

“No anem contra ningú sinó a favor de la llibertat del nostre país”. Quina campanya més plàcida i respectuosa tindríem si tots/es ens ho apliquéssim…

Josep Rull (CDC, nº12 llista per Barcelona)

Seré sincera, aquests dies tinc girat al Rull. I des de que el passat 12 de setembre va publicar una fotografia de l’acte de la Diada a la Meridiana amb el logotip de Junts pel Sí ben gros a damunt (un acte que havien perjurat que no era electoralista), encara més.

No dic cap mentida si comento que, a mesura que avança el seu discurs, descobrim un molt bon orador. Controla els ‘tempos’, sap quines paraules utilitzar, coneix perfectament els mecanismes per emocionar a un públic ja de per si entregat.

Comença en to èpic, “la llibertat que vam perdre amb les armes la recuperarem amb la força de les urnes”, per seguir amb crítiques a l’Estat espanyol per donar-nos l’esquena, d’aquí que “els catalans tenim el dret i l’obligació de crear un Estat propi”.

Defensa que existeix una postura del SÍ: “serem el que vulguem ser” i dues del NO: 1) “serem el que ens deixin ser”, 2) “no sereu, no existiu”.

Però anem als dos punts que trobo més destacables per ser analitzats:

  • Durant tot el discurs, posa com a mínim 4 exemples i anècdotes sobre persones de Catalunya que són castellanoparlants d’origen andalús o extremeny. Vivències molt molt molt maquillades per fer-s’ho venir bé, la majoria protagonitzades per gent gran. Destaco aquest punt per les acusacions a Pablo Iglesias fa uns dies de fer un discurs etnicista (discrepo).
  • A més, Rull ens parla del “gran ideal de justícia social” en aquest futurible nou país. Reconec que m’incomoda molt que algú de CDC ho digui. Per exemple, parla de que “no té sentit que Catalunya tingui un 19% d’atur” i posa l’exemple del drama de quedar-se a l’atur als 57 anys, oblidant-se, per exemple, del suport de CiU a la reforma laboral del PP.

Finalment, per evitar el discurs de la por que s’està fent des d’alguns sectors, destaca que “Europa mai donarà l’esquena a la democràcia”. Aquí tinc els meus dubtes, ja que no ens han aclarit si realment tiraran endavant el procés cap a la independència només comptant els escons, ja que no sé com podria percebre aquest fet Europa.

Oriol Junqueras (ERC, nº5 llista per Barcelona)

A en Junqueras li agrada parlar, explicar-se, posar exemples històrics i del territori. Queda palès només començar el seu discurs.

Un discurs que es basa en dues idees bàsiques: cal que guanyin (“la independència em recorda a molts projectes que se n’ha parlat molt però no s’han fet, ha faltat la força de la majoria”, “mai ha sigut tan fàcil guanyar”) i cal treballar molt després (“la independència no resol tots els problemes que tenim plantejats”, “si guanyem, el 28S tindrem una feina ingent”).

Es recolza en anècdotes que van directes a tocar la part emocional dels que escolten, es dispersa, es posa seriós “s’ha de guanyar el 27S, sinó quin sentit té això?” (senyalant el plafó de JxS), però també fa riure al públic, irònic, baixant a lo terrenal.

“La democràcia no és que uns pocs ho diguin molt sinó que molts ho diguin un cop”, referint-se al 27S. La qual cosa em fa entendre la renúncia absoluta a un referèndum per a la independència.

Carme Forcadell (nº2 llista per Barcelona)

Molt aplaudida quan s’anuncia el seu nom, comença amb quelcom que jo acostumo a rebutjar (vingui de qui vingui): llença al públic preguntes com “esteu bé?”, “esteu contents?”, “esteu disposats a guanyar?”, amb la qual cosa es generen crits a l’uníson des del pati de butaques.

Demana que “sortim al carrer i parlem amb tothom” i ens “posa deures” de convèncer a 10 persones.

Carme ForcadllFont: NacióLleida.cat

Afirma categòricament que “arguments racionals en contra de la independència no n’hi ha cap” i, així com Rull, parla d’aquelles persones catalanes amb orígens a la resta de l’Estat espanyol.

Segons Forcadell, “no és incompatible sentir-se espanyol amb voler la independència de Catalunya”. I aquest és un punt que en els propers dies m’agradaria investigar i demanar opinions, ja que no ho veig tan clar.

“El nostre no és un projecte d’identitat, sinó de justícia social i llibertat democràtiques”. Tan de bo també lluitin per la justícia social en tot aquest temps abans de que s’aconsegueixi o no la independència.

Torna a recalcar fer “un país net de corrupció”, parla de “revolta democràtica” i de que “cap país ha fet durant 4 anys les manifestacions que hem fet aquí”.

Finalment, “si alguna vegada han pensat a fer alguna cosa per aquest país és ara o ara”.

Josep Maria Forné (nº1 llista per Lleida)

El cap de llista per Lleida pronuncia el discurs més relaxat del vespre. A la gent se li està fent una mica llarg l’acte.

“Voler l’Estat propi és el que és sensat i assenyat, de sentit comú”. No m’agrada aquesta apel·lació a que hi ha una gran veritat i que és la única possible.

Forné proposa les dues raons bàsiques per voler la independència:

  1. Prosperitat econòmica i benestar social: “es podria doblar els departaments de salut i ensenyament amb els 16.000 milions d’euros que van a Madrid i no tornen”.
  2. Dignitat: “els catalans no tenim dignitat pels espanyols” (aclareix: “pels polítics espanyols o pel govern espanyol”). Considera que les respostes del govern espanyol es deuen al “rèdit electoral que tenen allà”.

I n’acaba evocant una tercera: “aconseguir la felicitat”, definida com a “resultat satisfactori a l’aconseguir un objectiu d’una manera determinada”.

JxS BalaguerFont: NacióLleida.cat

Sona la cançó de la campanya, la gent dempeus aplaudeix, molts/es es queden a fer-se fotos amb els candidats i candidates, somriures. Torno a casa i ordeno idees:

Pros
  • Remarcar que el Govern espanyol actual no té cap projecte per Catalunya
  • El teatre municipal ple a vessar (700 persones), no en va la majoria dels candidats esmenten el goig que fa veure-ho
  • Saben il·lusionar, saben tocar la part emocional, que és el que ens acaba movent
  • Les manifestacions dels últims 4 anys són incontestables, un crit
  • L’estratègia de no donar mai la victòria per feta, insistir que cal anar a votar i guanyar
Contres
  • NINGÚ a l’acte ens explica com ho faran realment, els ‘tempos’ que seguiran ni amb qui parlaran després del 27S
  • Es parla de crear un nou país net de corrupció sense assenyalar, fer autocrítica, ni apartar als partits catalans corruptes
  • Escudar tota la mala gestió en el “joc brut” de l’Estat espanyol
  • Criticar discursos suposadament etnicistes i pronunciar coses com “aconseguirem la independència gràcies a fills d’andalusos i extremenys”. Hi haurà de tot, com a tot arreu
  • Parlar de que serem la Dinamarca o l’Holanda del sud d’Europa sense especificar res més

L’anècdota: Josep Rull explicant que el periodista Martí Anglada va definir al ministre Margallo com “el ‘jefe’ dels homes del sac”.