Qui hagi seguit l’actualitat de la política catalana durant els últims, posem un número aproximat, dos-tres anys, sabrà que a dia d’avui res es pot donar per fet i que pots esperar-t’ho tot.
Avui diumenge, 10 de gener, acabava el termini per posar-se d’acord a l’hora d’investir un nou President (qüestió problemàtica però previsible: Dels problemes (im)previstos en política), i si no era així, calia convocar noves eleccions que es celebrarien al març.
Doncs bé, ahir dissabte els fets van tornar a fer una volta. Se’ns va notificar que finalment sí que Junts pel Sí i la CUP havien arribat a un acord i sobre les 18h de la tarda sortia Artur Mas, president en funcions, a explicar-lo a tothom. Lo més significatiu, el nomenament a dit de Carles Puigdemont (actual alcalde de Girona i president de l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència) com a nou President de la Generalitat; així com unes conseqüències brutals per a la CUP.
Aquí pots veure el text íntegre d’aquest acord (clic a la fotografia i es fa més gran i llegible):
Però com que aquests coses porten dies per saber-ne realment les conseqüències, en aquesta entrada únicament vull valorar el discurs que va fer ahir el Sr. Mas. No té pèrdua, és un gran retrat de qui ha estat comandant la política catalana durant tot aquest últim temps (i que, malgrat tot, ho seguirà fent).
«Des del primer dia vaig dir que jo no vull càrrecs»
Tot i no voler càrrecs, Artur Mas no ha volgut retirar-se com a candidat a President fins a l’últim dia possible.
«El Parlament investirà en la primera votació al candidat que jo proposi»
Sense vergonya, admet que el proper President serà el que ell ha decidit. En aquest cas, Carles Puigdemont, que anava 3r a la llista de Junts pel Sí per Girona.
«No es pot pujar l’Everest amb espardenyes»
Una frase inquietant.
«La CUP es compromet a que en cap cas votarà com els grups parlamentaris contraris al procés»
Comença l’escarni públic cap a la CUP. En aquest tema, sembla un pare fotent la bronca als seus fills.
«2 dels 10 diputats de la CUP s’incorporaran a Junts pel Sí»
Artur Mas s’esplaia amb els errors que suposadament ha comès la CUP, inventant un nou concepte: l’autocrítica aliena. Per contra, absència total d’autocrítica de la seva coalició, Junts pel Sí.
«A la CUP han de reconèixer els errors i les seves conseqüències. I ho faran. Això tindrà conseqüències en el grup parlamentari de la CUP. Hi haurà d’haver nous diputats»
Imagineu el poder que gasta actualment Convergència per a assolir aquesta humiliació i rendició total d’un partit com la CUP.
«El que les urnes no ens van donar s’ha corregit amb una negociació»
Sens dubte, la frase més greu i esfereïdora. Negociar és necessari, constructiu, bàsic. Però què significa «corregir»? És que creu que els ciutadans de Catalunya «voten malament»?
«Destinaré esforços a refer a fons CDC i tot el que representa, és bo pel futur del país»
Artur Mas admet obertament que s’està preparant una refundació àmplia de Convergència. Fins ara, els que ho dèiem rebíem de tot menys bones paraules.
«Després de la decisió d’avui, quedo lliure del compromís de no presentar-me després dels 18 mesos, no hi renuncio»
Mas havia promès no presentar-se més després d’aquests 18 mesos de camí cap a la independència. Però ara ja no val.
«Artur Mas no es retira de la política»
Aquesta és una de les meves preferides, perquè parla en tercera persona referint-se a ell. És mostra d’un enorme ego.
«Estic fent bé perquè estic fent el bé, i qui fa bé sempre fa el bé»
No et fiïs mai de qui parli del bé o el mal. No hi ha veritats absolutes, el bé sempre és relatiu, subjectiu i qüestionable.
«Té un component dolorós»
A partir d’aquí, fa un reportatge de la seva persona i del seu camí fins aquí. Fins i tot aludeix a la seva dona, dient que ells dos saben lo difícil que ha estat tot. Això sí, ni una paraula dels problemes urgents de la població que porten mesos en stand by.
«La meva obsessió era garantir l’estabilitat del Govern de la Generalitat»
És trist pensar que el fet de tenir oposició i altres partits que puguin qüestionar el que presentes signifiqui «inestabilitat», i signifiqui haver d’anul·lar-ho.
«El Govern podrà fer la feina que ha de fer amb la garantia que no li tombaran les coses»
En la mateixa línia que la cita anterior. En un sistema democràtic els temes tiren endavant amb debat i qüestionament constant, no tirant pel dret i creant una majoria a porta tancada. I més quan els partits que no són Junts pel Sí i la CUP han obtingut més vots que aquests dos primers. Això no s’hauria d’oblidar per tal de no marginar a una gran part de la població.
Podeu veure la roda de premsa sencera aquí: Compareixença íntegra d’Artur Mas per explicar l’acord (09/01/16)
Per què hem hagut d’escoltar aquest tipus de discurs?
- L’enorme personalisme i ego del protagonista
- Resultat advers pronosticat per Convergència en unes hipotètiques eleccions al març
- ERC hauria posat dificultats per repetir la fórmula de Junts pel Sí
- La victòria d’En Comú Podem a les eleccions generals els hi pronosticava un augment
- CDC està en procés de refundació i no podia, encara no, presentar-se sola
Font
Vespre 