L’anterior article el vam deixar amb unes preguntes plantejades i a l’espera de que el dimarts 10 d’octubre es celebrés un Ple al Parlament amb un únic punt del dia: Compareixença del president de la Generalitat davant el Parlament per a informar sobre la situació política actual.

Doncs ara que han passat 3 dies i tot s’ha embolicat de perspectives, analitzem una mica l’estat de tot plegat.

L’escenari preparat

El dimarts va arribar, l’expectació era màxima i el secretisme del Govern entorn el discurs del President encara va produir-ne més. Desenes de periodistes internacionals i nacionals acreditats, pantalles gegants a Arc de Triomf, especials informatius a les cadenes de televisió.

Les 18h, hora d’inici, van arribar i… Ens van informar de que s’aplaçava. Seria a les 19h. Desenes d’hipòtesis van posar-se damunt de la taula. Algun contacte internacional d’última hora? Mals de panxa? Debat intern? Demanda de l’oposició?

Sembla ser que els diputats de la CUP van demanar-ho, per parlar amb President i entorn respecte al discurs, del que no n’estaven 100% d’acord. I el següent no em sembla pas una qüestió menor: la CUP havia tingut accés al discurs de Puigdemont només 1 hora abans de que aquest s’hagués de produir.

La decisió de dir el què va dir a partir de les 19h? Té, sens dubte, moltes causes (algunes públiques, però la majoria secretes). Pero sembla ser que el missatge enviat per Donald Tusk, President del Consell Europeu, sembla que fou definitiva: «li demano que respecti l’ordre constitucional i que no anunciï una decisió que faci el diàleg impossible».

S’allunyava així definitivament un suport des d’Europa que aportés fortalesa a una potencial declaració d’independència.

Fotografia: Albert Gea (Reuters)

El discurs

El canvi de to que ja s’havia intuït en els darrers dies va plasmar-se definitivament en el discurs que finalment va pronunciar Carles Puigdemont. «Hem de desescalar la tensió i no contribuir a incrementar-la ni amb la paraula ni amb el gest».

Va fer un repàs «històric» sobre com hem arribat fins aquí, amb omissions importants, i va reiterar la xifra del 82% de catalans a favor d’un referèndum.

També es va dirigir en castellà a la resta d’Espanya insistint en la voluntat de diàleg. Contra la manipulació informativa digué «no somos unos locos».

I va arribar el moment clau:

«Senyores i senyors, amb els resultats del referèndum de l’1 d’octubre passat, Catalunya s’ha guanyat el dret a ser un Estat independent, i s’ha guanyat el dret a ser escoltada i respectada».

«Arribats en aquest moment històric, i com a President de la Generalitat, assumeixo –en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans– el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república«.

«I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada. Creiem fermament que el moment demana no només la desescalada en la tensió sinó sobretot voluntat clara i compromesa per avançar en les demandes del poble de Catalunya a partir dels resultats de l’1 d’octubre. Resultats que hem de tenir en compte, de manera imprescindible, en l’etapa de diàleg que estem disposats a obrir«.

Proposava així la suspensió durant unes setmanes dels efectes de la declaració d’indendència, per tal de dialogar i buscar mediació. Frenava allò disposat a la llei del referèndum i llençava la pilota al camp del Govern espanyol. Ho vèiem en directe, sí, però els efectes passaven a ser en diferit.

L’oposició

Inés Arrimadas (Ciutadans)

La de la cap de l’oposició va ser la intervenció més dura del vespre. El to contrastava fortament amb l’empleat per Puigdemont. «Aquesta és la crònica d’un cop anunciat«, va començar dient.

Tot i que en diferit, «això segueix sent una declaració d’independència» i «fora ningú ha reconegut el resultat«.

Arrimadas va fer una dura crítica al camí triat i va assenyalar els greuges a les institucions catalanes. «Això és nacionalisme ranci», «s’han equivocat de segle i de lloc».  «Han animat a que se’ns assenyali», «ha posat en perill aquesta institució, que va estar tapiada durant una dictadura», «ha pulveritzat l’autonomia de Catalunya«.

Va repetir vàries vegades el que acostuma a defensar el seu partit: Catalunya, Espanya i Europa. «A la majoria de cors catalans no hi sobra cap bandera«. «Evitin dir que Catalunya és un poble unit. No ho està sobretot gràcies a vostè».

Sens dubte, Arrimadas va tirar pel dret amb el discurs que tenia prèviament escrit, sense posar el focus en que des del Govern havien decidit no tirar endavant el que ells mateixos havien aprovat a la llei del referèndum.

Miquel Iceta (PSC)

El to va contrastar fortament amb l’empleat per Inés Arrimadas. A l’inici, va verbalitzar el que alguns estàvem pensant en aquell moment: «volia demanar la transcripció del que ha dit, per veure si ho he entès bé«.

No va donar cap validesa al referèndum de l’1O («la Llei del Referèndum diu que els resultats els ha de donar la Sindicatura Electoral»), va condemnar la violència policial i va posar el focus en un aspecte clau: «les institucions catalanes es van situar fora de la llei els dies 6 i 7 de setembre«.

Sobre la suspensió dels efectes enunciada per Puigdemont, digué que «no es pot suspendre un acord que no s’ha pres» i que «el desig de 2 milions no pot imposar-se a la resta». «Una minoria no pot imposar-se sobre una majoria», va dir en català, castellà, anglès i francès.

Va mostrar preocupació per la quantitat d’empreses que han canviat la seva seu social aquests darrers dies. «Espero que les mesures de grans empreses siguin temporals». I fent referència al cas canadenc: «molts dels que van marxar de Montreal a Toronto, no van tornar». «S’està generant una incertesa que no ens podem permetre«.

Com cal afrontar la solució? «Algun dia ens hem de dir on és el problema: no és a Espanya ni a Europa. El problema és entre nosaltres». «El camí de divisió és un camí de derrota«. «Cap decisió d’aquesta mida es pot prendre sense assegurar-se un consens ampli a la cambra i, per tant, a la societat».

I, per a mi, la frase clau: «Tots hem format part del problema. Ara tots hem de formar part de la solució«.

Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot)

Comença recordant als que dilluns van ser agredits per feixistes a València sota el beneplàcit del Govern del PP.

«Som enmig d’una crisi d’Estat«. Tampoc va reconèixer la validesa del referèndum: «de l’1O se’n poden extreure moltes coses, però en cap cas un mandat per a la DUI«, «ningú a Europa ni enlloc considera l’1O com un referèndum vàlid».

En clau de futur digué que tant de bo «no malbaratem aquesta potencialitat de lluita que hem vist aquests dies» però «no hi ha sortida de vencedors i vençuts» i «siguem valents, no obviem la realitat».

Demanà diàleg diàleg diàleg, rebaixar la tensió i s’oposà frontalment a una reacció dura de l’Estat. «Valentia avui en dia vol dir diàleg«.

Xavier García Albiol (PP)

Del representant del PP a Catalunya s’esperava un discurs dur, i així va ser. «Una majoria de catalans està veient com el Govern està perpetrant un cop d’Estat«.

Va criticar el tracte mediàtic a Catalunya («els mitjans de comunicació catalans s’han convertit en instruments d’agitació«) i va recordar i reconèixer la professionalitat tant de Mossos com de Guàrdia Civil.

S’oposà frontalment al diàleg en els termes que Puigdemont planteja (sense renunciar a la independència). «Però de què es vol dialogar?«. «Facin propostes que siguin assumibles dins de la llei«.

Anna Gabriel (CUP)

Era el discurs més esperat. Les cares dels diputats d’aquest partit a l’inici del Ple ja mostraven que no estaven satisfets amb el discurs que faria Puigdemont.

«La proclamació solemne que volíem no s’ha fet, i ho hem sabut pocs moments abans», va començar Anna Gabriel. «Creiem que hem perdut una oportunitat«. «No podem suspendre els efectes de res».

La CUP tenia prevista una «intervenció coral», és a dir, que parlarien tots els seus diputats un cop Puigdemont hagués declarat la independència. «Ens reafirmem i nosaltres no venim amb moral de la derrota«, «hem vingut a fer una República oberta al món».

En clau de futur: «avui iniciem una nova etapa de lluita, no podem suspendre la voluntat de més de 2 milions de persones».

Les reaccions

Durant el Ple al Parlament, els mitjans internacionals es feien un embolic respecte al que havien d’anunciar. S’ha declarat realment la independència a Catalunya? Què volia dir suspendre quelcom que no s’ha formalitzat? Quin diàleg està demanant Puigdemont?

Començaven a córrer vídeos de gent decepcionada que marxava de la zona de pantalles gegants on s’havia emès el Ple. Alguns xiulets tímids a les paraules «de suspensió» de Puigdemont.

Quan la sessió del Ple ja portava una estona finalitzada, ens vam adonar que els 72 diputats favorables a la independència (Junts pel Sí + CUP), estaven signant aquest document.

D’aquesta signatura no n’havien dit ni una paraula durant el Ple. Sense cap validesa jurídica (dit pels propis signants), no es va publicar al Diari Oficial, no va ser votat ni signat en sessió oficial.

Per altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emet un comunicat que diu que «ni la Llei de Transitorietat, suspesa pel Tribunal Constitucional, ni cap declaració formal o aformal, implícita o explícita d’independència despleguen cap efect jurídic».

Les claus

Després del Ple del Parlament de dimarts, les claus van situar-se a:

• Resposta i reacció del Govern espanyol
• Canvi a Europa, en quant a discurs i suports
• Posició de la CUP i seguiment o no del seu recolzament al Govern català

La resposta

El Consell de Ministres, que es reuneix normalment els divendres, es va convocar per dimecres a les 9h. A les 12h, Mariano Rajoy sortia per anunciar la resposta oficial que donaria el Govern que presideix respecte a la proposta de Puigdemont feta el dia anterior.

El Govern del PP va reiterar que condicionava el diàleg al compliment de la llei i a que Puigdemont respongués si va declarar o no la independència.  «Ustedes no quieren dialogar, quieren imponer»

A partir d’aquest burofax, Mariano Rajoy feia arribar al Govern català un requeriment (el pas previ que preveu el famós article 155 de la Constitució) que té com a límit de resposta el dilluns 16 a les 10h. La pregunta és clara: han declarat o no la independència?

Si la resposta és afirmativa, el dijous 19 a les 10h serà el límit per revocar la declaració, abans de que el Govern comenci a prendre mesures.

Ho tornàvem a veure en directe, sí, però els potencials efectes serien en diferit. I, la pilota, tornava al camp inicial.