Una campanya electoral sense propaganda política és com un partit de futbol sense córners, trobes que en algun moment els necessiten per atacar de forma més directa.
Dins del gran número de possibilitats, els spots electorals són, sens dubte, un dels puntals a l’hora d’atreure a la ciutadania i donar a conèixer la «marca» electoral.
Tot i que, òbviament, l’objectiu final és aconseguir vots, en alguns casos et planteges si realment ho desitgen de veritat això, ja que el resultat no és del tot positiu.
En aquesta entrada pretenc analitzar alguns dels spots electorals d’aquestes eleccions generals del 20 de desembre. Només n’analitzaré una mostra, sense tenir en compte cap criteri, únicament els que m’han cridat l’atenció aquests dies, especialment a les xarxes socials.
L’encert: Un futuro para los jóvenes (PSOE)
Missatge principal: Compromís amb els temes que afecten als joves
El relat, l’estètica i les transicions del vídeo són simplement fantàstics, i és totalment adequat per a ser compartit per les xarxes socials.
Una bona tria dels temes que poden interessar més al sector jove (corrupció, educació, precarietat laboral, Ley Mordaza, etc.), fugint de l’estètica rància i encarcarada dels spots electorals tradicionals.
El confús: Piensa sin prejuicios – Hipsters (PP)
Missatge principal: Els seus votants són tipus de gent molt diferent
Sovint tinc la sensació de que els partits polítics estan contractant gent amb talent per al seu departament de comunicació, i que tot i que aquests poden produir contingut original i atractiu, aquest no encaixa gens amb el tarannà del partit.
Què hi pinta un hipster en un spot del Partit Popular? És possible guanyar algun vot amb aquest anunci? A qui estan pretenent activar? Com emmarquem aquest anunci amb el seu eslògan de campanya «España en serio»?
El resultat és un sketch (que pretén ser) d’humor que ni tan sols l’encerta en l’acudit final («y que yo sepa, Rajoy no tiene nada en contra de las ballenas, ¿no?»). Greenpeace va compartir aquesta notícia minuts després del llançament del spot.
La història: Maldita casta, bendita gente (Podemos)
Missatge principal: Humanitzar el relat de la crisi i la fatídica gestió econòmica
El vídeo té un format dirigit a emocionar i a fer tocar de peus a terra els grans discursos.
El protagonista i el seu fill han viscut situacions que alguns sectors de la població coneixen bé (dificultats al tenir una pime, no trobar feina del que has estudiat, emigrar per buscar oportunitats, votar a les opcions del bipartidisme, etc.).
Es busca l’empatia i empènyer a la gent a trencar amb el que fins ara havien cregut i votat.
La metàfora: Últim vol a Madrid (ERC)
Missatge principal: Són les últimes eleccions generals a les que es volen presentar
Vídeo curt amb frases directes, i aparició dels candidats al Congrés i el Senat, a més de suport de cares més conegudes per la majoria de la població (Oriol Junqueras i Marta Rovira).
Recullen allò que molta gent s’ha preguntat aquests dies: què fa ERC presentant-se a les eleccions generals espanyoles? i ho converteixen en una metàfora, ubicant-se en un aeroport, per escenificar el que seria l’últim vol a Madrid.
L’extralimitat: Operació sopar d’empresa (DiL)
Missatge principal: Cal ampliar l’independentisme a través de convèncer als indecisos
L’estètica i el format em semblen molt encertats, ja que el vídeo es predisposa totalment a ser compartit per xarxes socials i ve de gust mirar-lo. Però… la idea i el contingut em semblen poc encertats ja des del moment zero.
Plantejar que la gent vagi als sopars d’empresa a evangelitzar sobre les bondats de la possible independència i sobre la tasca de Govern de CDC és estar molt allunyat de la realitat.
Parlen de «stop tòpics» però el vídeo en va carregat i només alimenta el monotema del qual la població ja en vol fugir, especialment als sopars d’empresa.
Vespre 